La diàspora palmesana del barri xinès

Les prostitutes, gitans i altres veïns aniran a la Calatrava, Gerreria i el Viver

Ll.LlorenzoPalma16/12/01 0:00

La rehabilitació del barri xinès no serà només estètica, sinó també social. El paisatge humà que ha caracteritzat la zona durant gairebé tot el segle passat canviarà després que el Patronat de Cort acabi el reallotjament del quasi centenar de famílies que viuen a la barriada. Així, segons una informació proporcionada pel director del Patronat Municipal de l'Habitatge, Julio Alba, a la zona emmarcada pel carrer del Socors, la plaça de Sant Antoni, el carrer de Sindicat i l'Escola Graduada, hi viuen 89 famílies.

D'aquestes, 41 famílies, el 46 per cent, seran reallotjades pel Patronat Municipal de l'Habitatge; 27 seran indemnitzades «amb sumes d'entre 200.000 pessetes i dos milions, depenent de l'antiguitat del contracte de lloguer», segons Alba; set aniran a la residència municipal de la Bonanova o a la de General Riera; també set seran reallotjades per l'empresa promotora de la rehabilitació del barri; i, finalment, set més no seran reallotjades, «pel fet que o bé eren residents temporals o bé no han pogut demostrar que vivien al barri».

D'aquesta manera, de 41 famílies que havia de reallotjar el Patrimoni Municipal d'Habitatge, només en queden a la zona 18. D'aquestes 43, la majoria, 10, aniran a viure a la Calatrava "tres a l'edifici municipal del carrer Botons; set a la Gerreria; set més al Viver; i la resta repartits per Verge de Lluc, el Molinar, el Puig de Sant Pere, Camp Redó, Tomàs Rullan, el polígon de Llevant i el Pont d'Inca.

El perfil dels membres d'aquestes famílies és el de persones grans, principalment que es dediquen a la prostitució, que formen famílies d'una persona i que tenen uns ingressos familiars declarats de menys de 41.910 pessetes mensuals. Així i tot, també hi ha gent que es dedica a altres activitats, una presència considerable de membres de l'ètnia gitana, i famílies amb ingressos declarats d'entre 41.910 i 155.000 pessetes al mes, tot i que no són la majoria. Una minoria, en fi, són extracomunitaris, o famílies de més de dues persones, o que ingressen més de 155.000 pessetes mensuals.