La Comissió general de Comunitats Autònomes del Senat va aprovar ahir una esmena a la Llei de mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes segons la qual es destinen els percentatges d'imposts cedits a les CA a la sanitat. Aquesta esmena serà debatuda en ple dilluns que ve, en la qual previsiblement s'acceptarà comptar amb el suport del grup majoritari de la Cambra.
D'acord amb la nova esmena, es destinaran a la sanitat el rendiment de l'any 2002 corresponent a la cessió del 35 per cent de la recaptació líquida de l'IVA i el 40 per cent dels imposts sobre cervesa, vi i begudes fermentades, productes intermedis, alcohol i begudes derivades, hidrocarburs i tasques de tabac. Així mateix, també s'utilitzarà per finançar la sanitat el cent per cent de la recaptació líquida per l'impost sobre l'electricitat, de l'impost especial sobre determinats mitjans de transport, i l'acabat de crear sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs.
Finalment, s'afegirà a aquests imposts la part del fons de suficiència de l'any 2002 que correspongui al finançament dels serveis d'assistència sanitària de la Seguretat Social. Si no s'accepten aquestes transferències, les comunitats quedaran fora del nou sistema de finançament mitjançant lliuraments a compte, que s'establiran en els Pressuposts generals. L'aprovació d'aquesta esmena és un entrebanc a la política sanitària del Govern balear, que rebutja aquest model de finançament. Fins ara, just dues comunitats autònomes "Extremadura i Múrcia" han acceptat el sistema de finançament sanitari dels ministres Villalobos i Montoro.
D'altra banda, la ministra Villalobos ha presentat el seu pla de contenció de la despesa farmacèutica sense tenir en compte l'opinió de les autonomies, segons la consellera de Sanitat, Aina Salom. Tanmateix, no és aquesta l'única «imposició» denunciada pels socialistes. També ahir la ministra presentà el conveni marc per a treballadors de la sanitat pública que serà vigent a les 10 comunitats que encara no tenen aquestes competències. En aquest cas, emperò, el Govern central ha consultat abans els principals sindicats implicats, des de les CCOO a la UGT, passant pel CSIF o el SAE.
Mal negoci
Les Balears estan «condemnades» a acceptar les competències, diu Villalobos. Però no ha dit que les condicions de la condemna havien d'estar fixades per una ponència mixta i una comissió tècnica en què ambdues parts estan d'acord a considerar que les Balears han de menester un suplement en el seu finançament. El Ministeri, emperò, insistí ahir que les ponències s'estan fent per conèixer les demandes específiques de cada comunitat. No per satisfer-les necessàriament?
