La Sala Contenciosa del Tribunal Superior ha confirmat la legalitat de l'acord del ple de l'Ajuntament d'Escorca que acordà el juny del 1997, quan el batle era el nacionalista Josep Vicens, la immediata recuperació d'ofici del camí públic a què s'accedeix des de la finca de can Maiet i que passa per can Nyegos i cas Puput, en el caseriu de sa Calobra. El recurs contenciós fou presentat per Francisca Bisbal Rullan, que es considerà damnificada per l'ordre de retirar les cadenes i panys que impedien el lliure accés i ús públic del camí. En cas contrari "l'havia advertida l'Ajuntament" s'encarregaria d'executar l'acord el Consistori mateix de manera subsidiària mitjançant els efectius de la Policia Local. Francisca Bisbal al·legà que era propietària, de ple domini, de la finca cas Puput, la qual cosa no discutí en cap moment l'Ajuntament, i insistí que en la història de registre de la possessió no figurava cap gravamen ni cap servitud, ni tampoc cap camí públic.
A més, afirmà que l'accés a allò que l'Administració municipal anomena font pública es realitzava a través d'un camí diferent del que és objecte del recurs. Per concloure, recalcà el fet que l'Ajuntament d'Escorca era perfecte coneixedor de l'absència de caràcter i d'ús públic del camí. El magistrat ponent, Gabriel Fiol Gomila, destaca la facultat de recuperació sobre els seus béns que poden exercir les entitas locals, i que implica l'existència d'un doble procediment: d'ofici, o segons la denúncia de particulars. En aquest cas, es produeixen els dos supòsits ja que, a conseqüència de denúncies dels veïns, dos agents de la Policia Local d'Escorca aixecaren el maig del 1997 una acta en la qual es feia constar que s'havia col·locat una cadena a la barrera entre les finques de can Nyegos i de cas Puput anant cap a la font. A més, hi havia una barrera també en la mateixa direcció. Els veïns, després dels fets, presentaren una denúncia per escrit.
Segons la sentència, per resoldre el recurs s'havia d'esbrinar si hi concorrien els requisits. En primer lloc, una possessió del bé per part de l'Administració; en segon, una pertorbació, i en tercer, l'existència de persones que hagin causat el dit problema. D'acord amb l'expedient administratiu del cas, hi havia una possessió pública anterior al tancament de les barreres. Segons el TSJB, els allunyats anys 1979 i 1980 es produïren dues sessions plenàries a l'Ajuntament en què s'acordà, «per protegir la bellesa natural del paisatge circumdant», reparar la font de sa Calobra i, a més, requerir a Antoni Bisbal Albertí, llavors propietari de cas Puput, que «no instal·làs cap barrera en el camí que passa per la seva finca, que és d'utilitat pública».
També el Fodesma "Foment pel Desenvolupament de Mallorca" emeté un informe corroborant que «el camí de la font de sa Calobra presenta dues variants en el seu inici. Una discorre per can Termes i, l'altra, davant les cases de can Nyegos i de cas Puput. Ambudes variants inicials coincideixen en un sol camí just després de les cases, que continua passant per la font i arribant fins a can Pau». Malgrat que s'hagin desenvolupat diverses actuacions urbanístiques i que el magistrat assumeixi la possible existència d'un altre camí que també fou objecte de discussió, estableix que s'han acreditat «els fets pertorbadors efectuats per la propietat per impedir el lliure i pacífic ús del camí», i obliga a obrir-lo.
