La querella diu que fou Presidència qui pagà la trama del vot emigrant

D'acord amb el text de la querella, hauria estat Rosa Estaràs, el gener del 1998, qui encarregà al llavors director general de Relacions Exteriors, Josep Ferriol, la redacció d'un projecte d'inversió «de caràcter immaterial» amb el títol: «Activitats socioculturals de participació ciutadana al territori de la Comunitat Autònoma i d'integració de les Comunitats Balears a l'exterior a la vida social de les Illes».

Per tal de dur-lo a terme, segons els querellants, s'aprovà per aquest pla un pressupost inicial de 25 milions de pessetes, que després s'amplià en 1'5 milions i en 7.962.000 pessetes. Tot sortí de la partida 11.801.112201.64000 amb càrrec als pressuposts de la Comunitat Autònoma del 1998.

Aquest fet originaria, tal com estableix l'acusació, el presumpte delicte de malversació de fons públics que forma, juntament amb el frau electoral, falsetat documental i associació il·lícita, l'estructura jurídica de la querella presentada contra 14 persones, amb Jaume Matas i Rosa Estaràs al capdavant.

El delicte de malversació de cabals públics, regulat en l'article 433 del Codi Penal, s'emmarcaria en la utilització d'aquests quasi 35 milions per «finançar el pla per incoporar, amb vulneració a la normativa establerta, al cens electoral de Formentera persones absents i amb l'objectiu d'obtenir vots a favor de la formació política que formava el Govern balear». Segons la querella, «mai cap partida pressupostària de la Comunitat Autònoma no podria tenir aquesta finalitat».