El millor homenatge a la Constitució seria no haver de
celebrar-la i llevar-li el caràcter d'excepcionalitat en relegar-la
a un dia festiu que només gaudeixen aquells que poden agafar un
dels aqüeductes més immensos del calendari laboral. Però com la
lògica mai no ha caracteritzat la vida política, els professionals
d'aquest sector utilitzen aquesta «festa de la democràcia» per
marcar el seu territori. I si no, que ho demanin a Jaume Matas, que
considerà que Francesc Antich era el tercer en discòrdia en un
grupet que, com no podia ser d'altra manera, tenia Maria Antònia
Munar com a figura estel·lar. Ja ho diuen els xinesos: «Quan hi ha
tres persones, una ha de desaparèixer, perquè sorgeix la gelosia.
Quan un camina sol, trobarà el company que el complementi». Així
que dit i fet: Matas anà donant l'esquena a Antich com el cicle
lunar. Primer l'angle era de 30 graus i el president del Govern
veia el perfil del ministre. Un minut després, eclipsi total que es
corresponia amb l'esquena de Matas, que Antich tenia en primer pla.
Davant d'aquest panorama, la primera autoritat de les Balears optà
per canviar de cercle. Tot un exemple de lleialtat
institucional.
És una idea encertada celebrar aquests esdeveniments a l'aire
lliure, perquè així es dóna l'oportunitat a la brisa perquè
s'emporti les hostilitats humanes. Els jardins de la Miseridòrdia
foren una bona elecció, malgrat l'efecte hivernacle que acaba
redundant en perjudici de tots. Amagat darrere les maneres
mesetàries, el somriure del ministre de Medi Ambient no era el
mateix que reproduïen aquelles fotos que es feia cada set minuts
quan era president del Govern. Tal vegada sigui l'ambient sec
capitalí, tan diferent de la humitat mediterrània, però l'extitular
de la Comunitat Autònoma no està ni tranquil ni relaxat.
El mateix Gabriel Cañellas aixecà les mans en positura de mans
enlaire, foraster, quan visqué en primer pla la mirada assassina
amb què Matas apunyalà una periodista que s'atreví a demanar-li pel
cas Formentera. «Parlaré demà a les 7.30 hores a Son Servera»,
digué el ministre. «Del matí?, es qüestionà Cañellas. Per darrere,
un conseller del Pacte de Progrés xiuxiuejava amb molta agudesa que
«és la primera vegada que dóna la cara després dels fets».
Astutament i presumptament aliena a aquestes històries, com
Alícia en el país de les meravelles, Maria Antònia Munar (alçada
damunt uns talons d'agulla que foren la tònica general entre les
dones convidades a la celebració) elogiava la corbata de Francesc
Antich, de tons taronges, a la vegada que explicava que havia
maquillat els seus ulls d'acord amb la tonalitat del vestit elegit
per a aquell assolellat i fred matí de desembre. Aquesta
confidència té més càrrega de profunditat del que es pot suposar en
un primer moment i tal vegada explica el canvi de la presidenta de
Mallorca envers un dels membres del Govern central. A la fi, si no
es poden modificar les situacions, el millor que es pot fer és
canviar-ne la pròpia percepció.
Gran part dels polítics es desplaça amb la seva seguretat
personal. Així, la Misericòrdia era plena d'uniformes: els dels
militars i les forces de seguretat convidades a l'acte
institucional; els que no anaven uniformats però eren del gremi i,
finalment, els seus caps, els polítics a protegir. Llavors, dos
grups es repartien canapés i cava: els subvencionats i els
uniformats. Enmig, els periodistes, per donar-ne testimoni. Tota
una representació que, degudament analitzada pels experts, podria
explicar per què determinats missatges de les formacions polítiques
no acaben d'arrelar entre els ciutadans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.