El millor homenatge a la Constitució seria no haver de celebrar-la i llevar-li el caràcter d'excepcionalitat en relegar-la a un dia festiu que només gaudeixen aquells que poden agafar un dels aqüeductes més immensos del calendari laboral. Però com la lògica mai no ha caracteritzat la vida política, els professionals d'aquest sector utilitzen aquesta «festa de la democràcia» per marcar el seu territori. I si no, que ho demanin a Jaume Matas, que considerà que Francesc Antich era el tercer en discòrdia en un grupet que, com no podia ser d'altra manera, tenia Maria Antònia Munar com a figura estel·lar. Ja ho diuen els xinesos: «Quan hi ha tres persones, una ha de desaparèixer, perquè sorgeix la gelosia. Quan un camina sol, trobarà el company que el complementi». Així que dit i fet: Matas anà donant l'esquena a Antich com el cicle lunar. Primer l'angle era de 30 graus i el president del Govern veia el perfil del ministre. Un minut després, eclipsi total que es corresponia amb l'esquena de Matas, que Antich tenia en primer pla. Davant d'aquest panorama, la primera autoritat de les Balears optà per canviar de cercle. Tot un exemple de lleialtat institucional.

És una idea encertada celebrar aquests esdeveniments a l'aire lliure, perquè així es dóna l'oportunitat a la brisa perquè s'emporti les hostilitats humanes. Els jardins de la Miseridòrdia foren una bona elecció, malgrat l'efecte hivernacle que acaba redundant en perjudici de tots. Amagat darrere les maneres mesetàries, el somriure del ministre de Medi Ambient no era el mateix que reproduïen aquelles fotos que es feia cada set minuts quan era president del Govern. Tal vegada sigui l'ambient sec capitalí, tan diferent de la humitat mediterrània, però l'extitular de la Comunitat Autònoma no està ni tranquil ni relaxat.

El mateix Gabriel Cañellas aixecà les mans en positura de mans enlaire, foraster, quan visqué en primer pla la mirada assassina amb què Matas apunyalà una periodista que s'atreví a demanar-li pel cas Formentera. «Parlaré demà a les 7.30 hores a Son Servera», digué el ministre. «Del matí?, es qüestionà Cañellas. Per darrere, un conseller del Pacte de Progrés xiuxiuejava amb molta agudesa que «és la primera vegada que dóna la cara després dels fets».

Astutament i presumptament aliena a aquestes històries, com Alícia en el país de les meravelles, Maria Antònia Munar (alçada damunt uns talons d'agulla que foren la tònica general entre les dones convidades a la celebració) elogiava la corbata de Francesc Antich, de tons taronges, a la vegada que explicava que havia maquillat els seus ulls d'acord amb la tonalitat del vestit elegit per a aquell assolellat i fred matí de desembre. Aquesta confidència té més càrrega de profunditat del que es pot suposar en un primer moment i tal vegada explica el canvi de la presidenta de Mallorca envers un dels membres del Govern central. A la fi, si no es poden modificar les situacions, el millor que es pot fer és canviar-ne la pròpia percepció.

Gran part dels polítics es desplaça amb la seva seguretat personal. Així, la Misericòrdia era plena d'uniformes: els dels militars i les forces de seguretat convidades a l'acte institucional; els que no anaven uniformats però eren del gremi i, finalment, els seus caps, els polítics a protegir. Llavors, dos grups es repartien canapés i cava: els subvencionats i els uniformats. Enmig, els periodistes, per donar-ne testimoni. Tota una representació que, degudament analitzada pels experts, podria explicar per què determinats missatges de les formacions polítiques no acaben d'arrelar entre els ciutadans.