L'acusació diu que Matas coneixia l'espionatge electrònic a Quetglas

Antoni Diéguez argumentà que «no existeix una altra raó que justifiqui la possessió d'un document inèdit en mans de Matas» i, una vegada acreditat que fou remès a Quetglas per correu electrònic amb el mateix format que exhibí en el Parlament, que el seu correu estava redireccionat i que de les pròpies manifestacions del llavors president del Govern que era conscient que es tractava d'un document obtingut per vies irregulars, en presentar-lo com un secret revelat, «no pot finalitzar la instrucció sense que se citi Jaume Matas». L'acusació, que també ha demanat una segona declaració de Sebastià Vallori, assenyala que la imputació de Matas respon al feft que «en el cas de ser citat com a testimoni, pot veure's obligat a declarar sobre qüestions que perjudiquin els seus drets».

Diéguez estima que el jutge que instrueix el cas, Enrique Morell, no adoptarà una decisió sobre la seva inhibició davant la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS), atesa la condició d'aforat de Matas, fins al proper gener. Precisament davant aquesta sala de TS, que tracta assumptes penals, es presentarà demà dimecres la querella contra Matas i la diputada del Congrés, Rosa Estaràs, pel cas Formentera. Una querella que el president del Govern, Francesc Antich, qualificà ahir de «natural» i explicà que el seu objectiu és «aclarir tot allò relacionat amb el cas». Per Antich, la suposada manipulació electoral «és un tema greu que s'ha d'investigar a fons».

També el ministre de Medi Ambient, que es pot veure davant la circumstància de declarar en l'alt tribunal com a imputat per dos casos diferents, parlà ahir a Madrid per acusar als partits del Pacte «d'instrumentalitzar les institucions per fer la seva pròpia estratègia i campanya política», un fet, segons Matas, «absolutament lamentable i reprobable». Mentrestant, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior segueix la instrucció del cas Formentera. Ahir declarà una exsecretària de Matas, Isabel Ensenyat, que recordà que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, havia telefonat al Consolat per parlar amb l'expresident.

Ensenyat, que era subordinada de Francesca Pascual, secretària personal de Jaume Matas, assenyalà que creia que el format de les agendes de l'expresident s'havia modificat. Així mateix, declarà que aquests llistats no eren un document privat, sinó de l'oficina on treballava a la Presidència del Govern. Aquestes agendes, que figuren al sumari del cas Formentera i també del cas Bitel, estaven segons Isabel Ensenyat en els dos ordinadors de la secretaria on treballava. «Malgrat que els llistats s'esborraven de manera habitual, s'haurà recuperat aquesta informació», afirmà. Ensenyat digué que desconeix qualsevol estratègia per augmentar el cens electoral de Formentera, malgrat que treballà a Presidència durant els anys 1998 i 1999.