El nombre d'alumnes creix tot i la davallada de naixements

Les Balears contradiuen la dinàmica estatal en pèrdua d'estudiants

TW
0

El nombre d'alumnes extrauniversitaris a les Illes Balears continua creixent, contràriament a la dinàmica establerta a l'Estat. Un any més, l'arribada d'immigrants comunitaris i extracomunitaris és l'única explicació que permet interpretar aquest fenomen a la comunitat autònoma amb la taxa de natalitat més baixa. Aquesta situació confirma la necessitat d'augments en les dotacions pressupostàries per al departament, que el conseller Damià Pons ha denunciat deficitàries.

Així, el director general de Planificació i Centres, Jaume Gual, espera acollir als centres docents de les Balears cinc-cents alumnes més al segment d'ensenyament infantil, entre els tres i els sis anys, fins un total de 27.000 persones. La variació és igualment positiva en les matriculacions previstes per a l'ensenyament de primària, entre els sis i els dotze anys: si el curs passat estudiaren als centres de les Illes Balears 55.791 alumnes, enguany la Direcció General n'espera almanco 56.000 a partir de l'inici de curs, el 13 de setembre. L'increment també s'ha de produir al primer cicle d'Ensenyament Secundari Obligatori (amb una variació d'uns tres-cents alumnes a partir de dia 18 sobre els 20.078 infants escolaritzats el curs abans) com al segon cicle, amb un increment de gairebé mil persones sobre els 19.051 adolescents registrats l'any anterior.

Els estudis de batxillerat mostren un creixement molt més moderat, atesa la demanda laboral de personal qualificat extrauniversitari: l'increment previst no supera els tres-cents individus. S'ha de ressenyar, emperò, la davallada als estudis residuals de l'extingit Curs d'Orientació Universitària i de la Formació Professional de segon grau (de 997 a 189 alumnes en el primer cas, de 156 a uns 80 en l'altre), mentre que el creixement previst als cicles formatius de grau mitjà continua modest (un centenar d'inscrits sobre els 3.500 el curs abans) i encara més petit en el cas de cicles superiors (uns seixanta sobre els 2.099 del curs acabat).

Tot i que aquestes darreres xifres "menys optimistes del que es pot esperar atesa la davallada en la demanda universitària" fan dubtar que la formació professional sigui el nou referent educatiu del jovent, des de Planificació i Centres es recorda que les inscripcions en cicles formatius són sempre les darreres a tancar-se, ja avançat el curs. Jaume Gual no disposa encara de previsions exactes sobre els estudis de règim especial (música, art, idiomes), tot i que també s'espera un increment pròxim al dos per cent sobre els actuals 7.522 joves que cursen aquestes especialitats. Durant els pròxims dies es reuniran els directors de centres públics i privats concertats amb els responsables d'Ordenació, Inspecció i Planificació.