Balears fou la Comunitat Autònoma on es pactaren els majors increments salarials durant l'any 2000 (3'57%) per la via de la firma de convenis col·lectius, segons estableix la Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral 2000 del Consell Econòmic i Social, CES. La mitjana espanyola d'increment retributiu per negociació col·lectiva fou del 2'97% i només quatre autonomies quedaren per davall d'aquest augment.
En el seu informe, el CES indica que els augments salarials més elevats ja no corresponen a les comunitats autònomes menys desenvolupades econòmicament, com era habitual fins fa pocs anys, sinó que es pacten a les autonomies més dinàmiques. A causa d'això, afegeixen, la negociació col·lectiva perpetua i amplia les diferències salarials entre les autonomies. Balears n'és una mostra i Catalunya l'excepció, ja que el 2000 pactà increments de sous del 2'79%, inferiors a la mitjana nacional.
No obstant això, el cas balear mereix un comentari especial ja que malgrat ser l'autonomia amb major renda per càpita de l'Estat, els seus sous presenten un diferencial a la baixa respecte als percebuts a la península. Si es recuperen les dades de l'anuari econòmic 2001 de La Caixa, aquesta diferència fou, el 2000, de 23.000 pessetes de mitjana. En tot cas, els treballadors assalariats de l'Arxipèlag veren incrementat el seu poder adquisitiu el 2000.
L'increment salarial mitjà pactat a nivell espanyol fou del 2'97%, lleugerament superior al de l'any anterior, que es fixà en el 2'38%. S'ha de tenir en compte que, en incorporar les denominades clàusules de salvaguarda, l'increment salarial mig en els convenis col·lectius registrats fins al 28 de febrer del 2001, i amb efectes econòmics en el 2000, assoliren increments salarials del 3'6%. Aquest increment fou superior tant a la previsió incial d'inflació del Govern de Madrid per al 2000, com a l'incrment de l'IPC real que quedà en el 3'4%. En conseqüència, el guany de poder adquisitiu per part dels treballadors afectats pels convenis signats fou de dues dècimes.
