Desafiant les altures, ahir al matí onze músics despertaren i cridaren a la festa els veïns de Sant Joan, poble que celebrà, en el seu dia gran de les festes patronals, el martiri del popular sant. Des del campanar, el so de les xeremies, flabiols i tamborinos ambientà de tradició i d'autenticitat la vila de la comarca del Pla, submergida en una jornada de familiaritat, diversió i molta calor. Pujant per unes antiquíssimes escales de fusta i unes altres de metall, combatent el vertigen, els instruments i els seus manipuladors aconseguiren arriba al capdamunt.
Els protagonistes de la singular actuació foren: Guillem Company, Mateu Gayà, Rafel Bauçà, Margalida de Son Carrió, Jordi Gayà, Andreu Galmés, Xavier Gayà, Andrea Virgili, Miquel Soler i Rafel Roig "el més jove; 8 anys". El grup va ser dirigit per Joan Morey, el major de tots amb 49. A les onze hores començà la missa en honor del patró, concelebrada per dotze capellans. El sermó fou pronunciat per mossèn Miquel Mascaró, rector solidari de Montuïri-Randa i missioner dels Sagrats Cors. En el seu discurs tractà, principalment, la injustícia social, i féu una crida a la conscienciació de coherència ciutadana. El Cor Parroquial i el ball de l'Oferta a càrrec d'Aires de Pagesia intervingueren a l'acte central de les festes, que registrà un ple de gom a gom de gent.
Pel que fa a les autoritats, enguany hi assistí la delegada de govern, Catalina Cirer, que va estar acompanyada en tot moment pel batle, Biel Mora, i regidors municipals. Més tard, s'organitzaren les típiques corregudes de joies al carrer Major, la sortida de dimonis i cap-grossos acompanyats pels xeremiers i flabiolers de Sant Joan i, finalment, va tenir lloc la traca de fi de festes.
Envers el «concert» del matí al campanar de la monumental església, el director del grup musical, Joan Morey, afirmà que aquest «és un escenari emblemàtic, ideal per sonar i cridar al poble a la festa». Així mateix, apuntà que aquest acte se celebra des de fa uns vuit anys. «Abans, al carrer no hi havia ningú i, en conseqüència, decidírem pujar fins al campanar per aquí, un lloc molt singular, ambientar la població». Per la seva banda, els polítics locals mostraren la seva satisfacció per «l'encant i originalitat» d'aquesta iniciativa, que s'ha convertit en un dels actes principals del programa de festes patronals. De la mateixa forma opinaren molts de veïns.
