El sadomasoquisme de luxe arriba a Palma

Les cambres de tortura que hi ha a la ciutat atreuen adeptes i morbosos per centenars

Joan EstranyPalma27/08/01 0:00

Leopold von Sacher Masoch i el marquès de Sade se n'atribuïren els drets d'autoria, però, segons els entesos, l'art d'assaborir el dolor ve de lluny. La moda del sadomasoquisme en la seva versió moderna ha arribat també a Palma. Importat de Barcelona, procedent d'Holanda i sobretot d'Alemanya, on a part de tenir un bon nivell d'acceptació mou milionades, comença a practicar-se sotto voce. Tot l'intríngulis del sadomasoquisme arranca de l'existència d'una predisposició o bé dominant (amos) o bé submisa (submisos o esclaus) en l'ésser humà. Aquest corrent pressuposa que el submís, degudament «ensinistrat», pot arribar a l'excitació sexual mitjançant el dolor tant psíquic com físic.

Els «amos» admeten que no és cosa d'un dia, però asseguren, tot just assolit un bon nivell, que es pot arribar a l'orgasme. Per aquest motiu i per evitar-ne una aplicació defectuosa i en conseqüència perillosa, existeixen escoles de sadomasoquisme. Un local d'aquestes característiques obrirà en breu a Palma. Una intermediària rep el client a la porta. Tot seguit, la mestressa l'interroga i en determina el grau de preparació. Si el client és conegut "la fidelitat és habitual dins el món del sado", se'n consulta la fitxa personal, on entre altres informacions hi figuren la seva orientació sexual, la disposició a compartir sessió amb altres i un extens catàleg de càstigs i humiliacions com si d'un menú a la carta es tractàs.

A part de la fitxa personal, cada client signa un contracte d'esclavitud la validesa del qual depèn de la gosadia a la qual s'exposa. El submís o submisos s'introdueixen dins la cambra de sado i esperen nus de genollons, de cara a la paret, l'entrada de la mestressa. La cambra no acostuma a ser gaire gran i recorda l'aspecte d'una sala de tortures. A les parets pengen fustes, gafes, cadenes, fuets, gàbies per a penis, paranys per a braços, pits i penis, i d'altres sofisticades eines per produir sofriment i plaer alhora. La mestressa entra en escena; lluny del que hom pugui pensar, rara vegada el submís la toca. En aquest sentit, el sexe, entès a l'antiga, té un paper molt secundari en benefici del fetitxisme.

El grau de perversió d'algunes de les eines emprades donen crèdit d'aquesta vena fetitxista. Els rols representats (mare-bebè, madona-ca, professora-alumne, mare-nina, mestressa-criat) accentuen les jerarquies. El joc es pot allargar tot l'horabaixa o tallar-se tot d'una. La mestressa en té normalment la darrera paraula. No obstant això, el client no es troba indefens. «Negre», «blanc» o altres paraules són codis que els practicants de sado fan servir com a prevenció. En el primer cas, el submís indica que no li ha agradat la darrera acció i en el segon s'interromp de cop la sessió.