Les Illes Balears tenen el 58'5% del seu territori edificat,
segons les dades facilitades per la Direcció General del Cadastre,
organisme depenent del Ministeri d'Hisenda. D'acord amb aquesta
font, la superfície total de la Comunitat Autònoma està fixada en
268.247.000 de metres quadrats, dels quals 157.015.000 ja estan
construïts. El 41'5% de la terra no edificada suposa l'existència
de 111.232.000 metres quadrats de solars sobre els quals encara no
ha intervingut el sector de la construcció.
Malgrat que tot hauria de fer pensar que Palma, davant
l'escassesa de sòl edificable tan denunciada pel mateix Ajuntament
i els promotors, lideraria el llistat de municipis amb més
edificació, els primers llocs estan ocupats per Algaida i
Estellencs. Ambdues localitats comparteixen el mateix percentatge
d'ocupació del sòl, el 90%. Aquesta mateixa situació es reprodueix
també a altres localitats de l'interior de Mallorca, que tenen com
a denominador comú una extensió reduïda del seu terme municipal. És
el cas de Lloret, Búger, Porreres, Selva, Alaró, Fornalutx i Sineu,
la superfície dels quals estan construïdes en uns percentatges que
en tots els casos superen el 80%.
Les capitals de comarca "Palma, Manacor i Inca" mostren un
desenvolupament desigual. A Palma, on viu pràcticament el 50% de la
població de l'Arxipèlag (unes 320.000 persones), la construcció ha
consumit el 79'7% del seu territori. És a dir, d'un total de
44.173.000 metres quadrats, xifra que el converteix en el municipi
més gran de les Balears, n'estan edificats 35.220.000 i només
resten 8.954.000 metres de solars lliures. No ocorre el mateix amb
Manacor i Inca. La capital del Llevant està assentada sobre
11.725.000 metres quadrats, dels quals estan construïts 5.530.000
(el 47'2%). Per la seva part, la capital del Raiguer demostra una
major ocupació del seu territori, que és cinc vegades menor que
Manacor. Dels 2.338.000 metres quadrats que té la ciutat d'Inca, el
60'2% (1.407.000 metres) compten amb solars edificats.
Menorca és l'illa que compta amb més superfície lliure, ja que
quatre dels seus municipis demostren que encara tenen immunitat
davant l'activitat constructora de les Balears. Aquest és el cas
d'es Migjorn Gran, que gaudeix d'un grau de desenvolupisme del
27'4% (el més conservat de l'Arxipèlag); es Mercadal (33'4%);
Alaior (38'3%) i Sant Lluís (41'2%). Maó i Ciutadella tenen un grau
d'edificació similar, que se situa entorn del 66%. Formentera és un
indret més de la Comunitat Autònoma que pateix l'empremta de l'home
sobre la naturalesa, ja que dels 1.646.000 metres quadrats que
formen el seu territori, 1.298.000 ja estan construïts (78'9%). Per
la seva part, el municipi més desenvolupat de la Pitiüsa major és
Santa Eulàlia del Riu, que supera més del 60%, seguit molt de prop
per Sant Antoni de Portmany (57'4%). Altres localitats d'aquesta
illa, envolten el 50% quant a superfície construïda. És el cas
d'Eivissa capital (49'7%) i Sant Josep (47'6%).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.