Les Illes Balears tenen el 58'5% del seu territori edificat, segons les dades facilitades per la Direcció General del Cadastre, organisme depenent del Ministeri d'Hisenda. D'acord amb aquesta font, la superfície total de la Comunitat Autònoma està fixada en 268.247.000 de metres quadrats, dels quals 157.015.000 ja estan construïts. El 41'5% de la terra no edificada suposa l'existència de 111.232.000 metres quadrats de solars sobre els quals encara no ha intervingut el sector de la construcció.
Malgrat que tot hauria de fer pensar que Palma, davant l'escassesa de sòl edificable tan denunciada pel mateix Ajuntament i els promotors, lideraria el llistat de municipis amb més edificació, els primers llocs estan ocupats per Algaida i Estellencs. Ambdues localitats comparteixen el mateix percentatge d'ocupació del sòl, el 90%. Aquesta mateixa situació es reprodueix també a altres localitats de l'interior de Mallorca, que tenen com a denominador comú una extensió reduïda del seu terme municipal. És el cas de Lloret, Búger, Porreres, Selva, Alaró, Fornalutx i Sineu, la superfície dels quals estan construïdes en uns percentatges que en tots els casos superen el 80%.
Les capitals de comarca "Palma, Manacor i Inca" mostren un desenvolupament desigual. A Palma, on viu pràcticament el 50% de la població de l'Arxipèlag (unes 320.000 persones), la construcció ha consumit el 79'7% del seu territori. És a dir, d'un total de 44.173.000 metres quadrats, xifra que el converteix en el municipi més gran de les Balears, n'estan edificats 35.220.000 i només resten 8.954.000 metres de solars lliures. No ocorre el mateix amb Manacor i Inca. La capital del Llevant està assentada sobre 11.725.000 metres quadrats, dels quals estan construïts 5.530.000 (el 47'2%). Per la seva part, la capital del Raiguer demostra una major ocupació del seu territori, que és cinc vegades menor que Manacor. Dels 2.338.000 metres quadrats que té la ciutat d'Inca, el 60'2% (1.407.000 metres) compten amb solars edificats.
Menorca és l'illa que compta amb més superfície lliure, ja que quatre dels seus municipis demostren que encara tenen immunitat davant l'activitat constructora de les Balears. Aquest és el cas d'es Migjorn Gran, que gaudeix d'un grau de desenvolupisme del 27'4% (el més conservat de l'Arxipèlag); es Mercadal (33'4%); Alaior (38'3%) i Sant Lluís (41'2%). Maó i Ciutadella tenen un grau d'edificació similar, que se situa entorn del 66%. Formentera és un indret més de la Comunitat Autònoma que pateix l'empremta de l'home sobre la naturalesa, ja que dels 1.646.000 metres quadrats que formen el seu territori, 1.298.000 ja estan construïts (78'9%). Per la seva part, el municipi més desenvolupat de la Pitiüsa major és Santa Eulàlia del Riu, que supera més del 60%, seguit molt de prop per Sant Antoni de Portmany (57'4%). Altres localitats d'aquesta illa, envolten el 50% quant a superfície construïda. És el cas d'Eivissa capital (49'7%) i Sant Josep (47'6%).
