Tres blocs de torres, 800 habitatges a 22.000 pessetes el metre quadrat, un 80% del total venut, són les xifres de la nova «mina» immobiliària de Son Cotoner. Set grues i les respectives estructures de formigó pertorben des de juny de l'any passat encara més el repòs de la Policlínica Miramar. En total, 10 edificis de sis altures, dos soterranis per pàrquing, piscines comunitàries, zona enjardinada, baixos comercials i predomini dels espais per a vianants. Tot això s'ha construït abans de la famosa moratòria urbanística. I això és el que veuen els ciutadans, no mesures restrictives.
Aquest és l'ambiciós projecte que la poderosa promotora Fadesa encarregà als arquitectes Joaquín Sanjuan i Bernardino Hernández. Les obres, començades ara fa un any, avancen a un bon ritme, només superades pel procés de venda. De la primera fase d'entrega, prevista per al juny del 2002, només queden uns pocs àtics, i de la segona, a hores d'ara només quartes i cinquenes plantes. La tercera i definitiva fase confirma l'accelerat ritme de venda i res fa pensar que a començament del 2003 quedi disponible cap dels 800 habitatges projectats.
Els pisos entre 70 i 90 m2 tenen uns preus que oscil·len entre els 20 i els 40 milions de pessetes, sense oblidar que cada altura encareix un milió el preu final. Als serveis de pàrquing particular i piscina comunitària n'hi cal afegir un de seguretat privada. També es projecta un aparcament privat extracomunitari per minimitzar la presència del cotxe en el nou recinte. Tot i això s'hauran de perllongar alguns carrers, com ara Francesc Martí i Mora, i traçar noves vies transversals paral·leles al carrer Salvador Dalí que facilitin l'accés dels turismes als estacionaments.
Prop de cent obrers treballen ja en la segona fase del projecte. No pareix, doncs, que la nova etapa urbanística de les Balears aconsegueixi provisionalment esborrar del mapa màquinaria i formigoneres. Les llicències aprovades abans del famós decret, en curs o bé pendents de començar, podran tirar endavant amb tota normalitat sense incomplir la legislació vigent. Tot plegat fa que la pressió urbanística continuï sent notícia almanco en els propers dos o tres anys.
