El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació va confirmar a Els Verds que a Mallorca es conrea la varietat Compa CB de blat de moro transgènic de l'empresa Novartis, S.A. A partir d'un estudi fet el 1998 a tot l'Estat sobre productes transgènics, Els Verds varen demanar al Ministeri d'Agricultura, el mes de maig passat, la localització i nombre d'hectàrees de blat de moro transgènic conreat a Mallorca.

El Ministeri va contestar el mes següent afirmant que a Mallorca es conrea la varietat Compa CB de blat de moro transgènic. També va informar que sobre els efectes que pogueren haver-se produït com a conseqüència de l'existència d'aquests conreus, no se'n coneix cap de negatiu, fins ara. A més, l'empresa Novartis, S.A. s'ha vist obligada a informar anualment el Ministeri dels seus resultats. Els Verds varen tornar a demanar al Ministeri la localització i extensió d'aquest conreu, segons ha informat Jordi López, coordinador del partit a Mallorca, sense obtenir resposta per ara.

Segons Ecologistes en Acció, el blat de moro i la soja manipulats genèticament són comercialitzats a l'Estat espanyol. Aquests productes són poc consumits de manera directa, però els transformats de soja i blat de moro s'incorporen com a ingredients en, aproximadament, un 60% dels aliments elaborats industrialment: rebosteria, xocolates, gelats, olis vegetals, aperitius, congelats, etc. Aquesta mateixa ONG sospita de marques comercials com Apis, Bimbo, Calvé, El Caserío, Danone, Nestlé, Oreo, Pascual, Purina, Orlando, Pescanova, Flora, etc. Aquestes podrien contenir organismes modificats genèticament (OMG) o derivats en els seus productes. Aquesta sospita es fonamenta en base al fet que aquests productes contenen ingredients com el blat de moro, la soja o derivats susceptibles de procedir de conreus transgènics.

A més, l'ONG s'ha dirigit a aquestes marques sense haver obtingut un desmentiment que no fos així. L'organització assegura que «els aliments manipulats genèticament no són més barats, ni més sans, sinó que el seu objectiu és augmentar els guanys i el control del mercat mundial d'aliments per a la indústria agroquímica transnacional. Gran part de la superfície de conreus manipulats genèticament es dedica a varietats tolerants als herbicides, que es venen en un 'paquet' que obliga a la utilització de determinats herbicides que augmenten la dependència del pagès, de manera que asseguren així a la indústria un lucratiu negoci».

Greenpeace, així mateix, informa sobre els efectes per als humans dels productes transgènics. Afirma que hi ha evidències d'efectes com al·lèrgies, disminució de defenses enfront d'agents bacterians, producció d'estrògens amb alteracions al sistema hormonal, etc., causats per l'acumulació de residus a la planta i per la creació de noves substàncies químiques a les plantes com a reacció als productes tòxics.

Ni millors, ni barats, ni més sans  
Els aliments transgènics no són millors, ni econòmics, ni més sans, sinó que poden ser perjudicials per a la salut i el medi ambient. L'acumulació d'elements tòxics té efectes sobre els animals i els éssers humans, i acaba pràcticament amb tots els vegetals. Entorn de la comercialització d'aquests productes no hi ha transparència. Prova d'això és l'acomiadament de la seva feina del doctor Pusztai, d'Escòcia, el 1998, després d'haver comprovat que les rates que alimentava amb patates transgèniques patien impactes al sistema immunològic. Sis mesos després, una vintena de científics arribaren a la conclusió que el doctor Pusztai no es va equivocar: les patates van afectar les rates.