El Govern s'ha decidit finalment a aplicar una moratòria per restringir el futur creixement urbanístic en sòl rústic amb l'objectiu d'evitar una allau de peticions de construcció abans d'aprovar les directrius d'ordenació territorial. El Consell de Govern va aprovar ahir una norma cautelar per la qual no es paralitza la concessió de llicències a fora vila, però sí que es limita de manera extrema. Així, el segon semestre d'enguany només es podrà atorgar un màxim de 300 permisos entre Mallorca i Eivissa, ja que a Menorca pesa una suspensió total. El punt de referència per a aquesta xifra ha estat el nombre de permisos concedits durant el primer semestre del 2001, el més baix registrat els darrers anys.

Per al 2002 i per al 2003 es podrà concedir fins al doble de permisos, que arribaria a 600. Per repartir de manera racional aquestes llicències, el Govern seguirà el criteri que cada Ajuntament pugui concedir enguany el mateix nombre de permisos que donà des de començament d'any i el doble els pròxims dos anys. El conseller de Presidència va raonar la necessitat d'ampliar les mesures cautelars a foravila emparant-se en la possible pressió que es pot derivar cap a aquesta àrea, i que es pot traduir en una allau de peticions de llicències d'obra.

La moratòria, emperò, no queda ni molt manco en sòl rústic, sinó que posa en marxa el sistema de limitació de creixement previst a les noves directrius sense esperar que aquestes siguin aprovades al Parlament. Així, ja es deixa clar que els ajuntaments només podran donar llicències per créixer un 3% enguany, un 2% l'any que ve i un 1% la resta fins el 2010, tal com ja desenvolupen les noves DOT presentades pel Govern. Aquest increment es calcularà sobre les places residencials ja disponibles en aquests moments. De fet, a partir del 2003 es marca un ritme de creixement de 18.000 noves places, que vendrien a ser poc més de 6.000 habitatges nous per any a les Balears.

El decret del Govern fixa que els ajuntaments hauran de seguir un criteri temporal per adjudicar les llicències. A més, deixa clar que s'haurà de prioritzar les obres en sòl urbà respecte a les de sòl urbanitzable. Així mateix, a fora vila s'hauran de permetre abans les obres que es localitzin en àrees més transformades i on es provoqui un menor impacte paisatgístic. Cada Ajuntament haurà de dur un registre púclic en què haurà de fer constar el nombre de llicències atorgades i el nombre de places residencials que suposen. La norma cautelar en sòl urbà tindrà una escassa incidència real a Mallorca on, a causa de la moratòria aprovada pel Consell, només es poden executar habitatges unifamiliars.

De la norma territorial en queda exclosa la construcció d'habitatges protegits i de residències de caràcter comunitari com ara les destinades a la tercera edat. De la mateixa manera, no n'estarà afectada la rehabilitació d'edificis, sempre que aquesta obra no suposi una ampliació del nombre d'habitatges, i per tant de places, ja existents.

Evitar una nova allau
L'ampliació de l'abast de les mesures urbanístiques del Govern en sòl rústic haurà evitat una nova allau de llicències d'obra que hauria accelerat la construcció en gairebé 20.000 petites propietats que són susceptibles d'edificació. Aquest era l'argument que defensaven PSM i EU, per demanar al PSOE que accedís a adoptar aquesta mesura complementària. Tot i que els socialistes dubtaven que foravila es pogués col·lapsar, acceptaren la proposta dels seus socis de Govern, per redactar una moratòria que simplement manté l'actual ritme constructiu i protegeix de qualsevol augment desmesurat de peticions de llicències.