L'informe de Greenpeace «Destrucció a tota costa», referit a impactes ambientals en el litoral de tot l'Estat i que fou presentat ahir a Madrid, detecta a les Balears un total de 38 emissaris submarins, canalitzacions d'aigües residuals que van directament a la mar sense passar per cap estació depuradora. Les dades aportades per Greenpeace desmenteixen el missatge, tants anys repetit, que a la nostra Comunitat Autònoma ni una sola gota d'aigües residuals va a la mar sense depurar. El nombre d'emissaris es distribueix així: 23 a Mallorca, 9 a les Pitiüses (6 a Eivissa i 3 a Formentera) i 6 a Menorca.

No n'hi ha cap d'aquests emissaris que sigui de caire industrial, sinó que tots ells són residencials. Greenpeace interpreta que, a causa de la massiva afluència de turistes a l'Arxipèlag, les depuradores existents resulten insuficients o no disposen del tractament adient per rebre totes les aigües residuals produïdes, circumstància reconeguda per la mateixa Conselleria de Medi Ambient. Les aigües residuals també poden arribar a la mar i sense tractar a través d'abocaments directes als torrents.

En el cas de Mallorca, l'organització ecologista ha detectat altres abocaments d'aigües residuals a Calvià, Andratx, Palma o Santanyí, algun d'ells denunciat fins i tot pel Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil. També hi ha presència de llots contaminats a la costa de Pollença. Una altra qüestió apuntada per Greenpeace és la massiva construcció a la costa mallorquina. Segons l'informe, «malgrat la situació de moratòria, l'edificació en àrees ja classificades com urbanitzables continua endavant a través de planificacions ja aprovades. Així, a Mallorca existeixen almenys 11 grans projectes d'urbanització a la badia de Palma, Manacor, Alcúdia o Pollença».

«A més, hi ha almenys dos projectes de camps de golf a Palma i una iniciativa, impulsada directamen pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, de construir un passeig marítim de 5 quilòmetres a la Colònia de Sant Jordi, en el municipi de ses Salines», afegeixen els ecologistes. Greenpeace també recorda que és vigent una moratòria de nous ports esportius, «però a Mallorca s'han impulsat dos projectes d'aquest tipus: el del macroport del Molinar, a Palma, i el del port esportiu de la Colònia de Sant Pere, a Artà, paralitzats, de moment i respectivament, per l'Ajuntament de Palma i pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears».

En opinió de l'organització, «tot l'anterior demostra que, malgrat que Mallorca ha superat els límits de creixement, les forces motrius de la construcció encara tenen guanyada la batalla». Finalment, Greenpeace denuncia la pràctica de retirar mecànicament els fems de les platges, ja que incideix a la desaparició d'algues i de Posidonia oceanica: «Així es romp la delicada protecció natural de les platges i les dunes, que pateixen una forta regressió a causa de la desaparició de les prades de Posidonia per l'existència de dics, ports, contaminació i actuacions de dragatge per regenerar platges».

Taques a Cabrera
L'informe de Greenpeace subratlla que «malgrat ser parc nacional, Cabrera no escapa de les agressions, com els abocaments d'hidrocarburs que han creat taques, detectades enguany, a les costes del subraxipèlag». D'altra banda, Greenpeace considera que la inversió de mil milions de pesssetes prevista per a Cabrera per part del Ministeri de Medi Ambient «ompliria d'accessos i instal·lacions inútils aquest parc tan fràgil i singular».