El conseller de Treball, Eberhard Grosske, afirmà ahir que a les Balears «hi haurà els mateixos immigrants encara que tenguin o no papers i habitatge». Grosske presentà, amb la consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, el balanç de les oficines d'atenció a immigrants obertes el passat 20 de juny a les dues conselleries. Caro informà de la imminent aprovació del reglament que desenvolupa la Llei d'estrangeria, previsiblement en el Consell de Ministres del proper divendres, tal com avançà oficiosament el president del Consell Superior de Política d'Immigració, Fernando Àlvarez de Miranda, el passat 11 de juliol.

Segons Grosske, «per molt que aquest reglament endureixi encara més la Llei, no deixaran de venir immigrants». El conseller considerà que el Ministeri de l'Interior s'equivocava intentant regular la immigració deixant els «sense papers» al carrer i també va errat «el qui pretén limitar-la en funció dels habitatges socials disponibles, ja que si n'han de viure vint en un garatge, ho faran». Eberhard Grosske afirmà que tenir els immigrants al marge de la llei implicava un perjudici per a aquestes persones i també per a tota la societat, ja que passen a formar part de l'economia submergida i no cotitzen ni a la Seguretat Social ni a nivell fiscal.

Grosske advertí que es tractava d'un problema delicat i que «si no som vius i responsables i ens centram en la racionalitat, molt ràpidament el debat tindrà unes característiques xenòfobes». El coordinador d'EU digué que establir un sostre de població és «un desig de qualsevol persona sensata i no podem sostenir amb nivells de qualitat dos o tres milions de persones com volien els planejaments conservadors». Per Grosske, la forma d'evitar-ho és limitar el creixement de l'oferta turística i regular l'economia, perquè la pressió sobre els recursos (urbanisme, aigua, fems) prové del turisme (27.000 persones de mitjana per dia, que arriben fins a deu milions anuals) i no dels 26.000 emigrants (el 50% amb papers) que viuen a les Balears.

Des del 20 de juny, l'Institut Balear d'Afers Socials, de Benestar Social, ha atès 1.079 immigrants i ha tramitat 526 expedients, mentre que Treball ha donat resposta a 326 consultes que s'han traduït en la tramitació de 980 permisos de residència. L'explicació d'aquestes diferències és perquè Treball s'ha centrat en l'atenció a col·lectius que representen immigrants, com ara Cite-CCOO, UGT o la Federació d'Immigrants (Faib), que presenten nombrosos expedients en cada consulta.

Ampliació de l'horari
Les oficines de l'Ibas i de Treball ampliaran l'horari davant el previsible augment de la demanda d'immigrants per l'aprovació del reglament. Així, l'Ibas romandrà obert entre les 9.00 i 14.00 hores i les 17.00 i les 20.00, i l'horari de Treball serà de 9.00 a 20.00 hores.