Xevi Xirgo és el director de la nova aposta de Diari de Balears: la revista Presència, que a partir de demà diumenge sortirà com a suplement del nostre periòdic. Xirgo fa més de 15 anys que treballa en El Punt de Girona, i per octubre farà dos anys que està al capdavant de Presència.

"Ara Presència sortirà amb el Diari de Balears. Però, fa estona que existeix? 
"Presència és una capçalera històrica. Va néixer a Girona l'any 1965, en plena dictadura. Un grup de gironins antirègim amb ganes de contestar la societat franquista crearen aquesta revista. Feien tota mena de trampes legals, escrivien entres línies, tot per superar la censura. Des dels seus començaments varen tenir greus problemes amb la censura. Així, el 70 es va clausurar per ordre governamental: no era una publicació del règim.

"I quan es va tornar a obrir? 
"L'any 74 hi va haver una sentència del Tribunal Suprem que considerava excessiva l'ordre de tancament i en permeté l'obertura. Durant la seva història, però, aquesta revista ha hagut de fer front a greus problemes financers. Per això, hi ha hagut èpoques en què ha desaparegut i no ha estat per mor de la censura, sinó per manca de diners. Fins que el 1982, El Punt va comprar Presència i la va transformar en el seu suplement dominical.

"Llavors només arribava als gironins? 
"En principi només es repartia per Girona, però a mesura que El Punt obrí diaris al Barcelonès Nord, al Maresme, les comarques de Tarragona i a València amb el setmanal, Presència va anar creixent en difusió.

"Aquesta Presència que demà arranca arribarà encara a més públic.
"Sí, és un projecte en el qual participen, a més de Diari de Balears, el Diari d'Andorra; 9 Nou, que fa dues edicions, una per a Vic-Granollers i l'altre per al Vallés Occidental; com és de suposar també hi participa El Punt, que edita diferents capçaleres per Girona, Tarragona, Barcelonès Nord i Maresme; El 3 de vuit, que fa dues tirades una per a Vilafranca i una altra diferent per a Vilanova; L'Hora, que també comparteix el mateix territori que El 3 de vuit; Regió Set que s'edita per a Vic i per a Manresa, i El Segre de Lleida. Tenint en compte la difusió que tenen aquests diaris podem dir que Presència disposarà d'una tirada de 122.909 exemplars, tindrà una difusió mitjana de 99.897 i una audiència de 469.603 lectors. Hem de dir també que abans de final d'any llançarem una edició digital de Presència que es podrà consultar a través de l'adreça pròpia o de la direcció electrònica dels diaris que hi participen.

"La introducció de tots aquests nous grups empresarials vos obliga a canviar la línia del suplement? 
"Bàsicament mantindrem una línia continuista perquè, en definitiva, Presència és un suplement que tracta temes d'actualitat. Encara que canviarà el continent i els continguts. El continent perquè canviarà el marc; s'han posat d'acord un seguit d'empreses per fer un producte conjunt que serà, en difusió, el primer suplement en llengua catalana dels Països Catalans. Si es tenen en compte les edicions en castellà, Presència es col·loca tercer de Catalunya després del Periódico i La Vanguardia, i sisè dels Països Catalans després del Periódico, La Vanguàrdia, El País, Marca i l'Esport.

"I els continguts, com canviaran? 
"Fins ara perquè una notícia de Girona pogués arribar a Palma o a Andorra havia de passar un fet molt espectacular perquè hi ha una tendència a centralitzar el producte que es ven. Presència crearà un marc comunicacional nou. Els reportatges els escriuran redactors del territori, no es faran d'una manera centralitzada i per telèfon. El tipus de periodista que treballa a Presència està avesat a fer feina en diaris comarcals, a tocar totes les temàtiques, anar a plens, rodes de premsa,... són professionals que no tenen mandra, molt adaptables. Amb això, què és pretén? Reflectir la realitat a una altra velocitat. Quan llegim una notícia d'un diari amb 20 segons ja sabem de què va, és suficient llegir el titular i mirar la fotografia. A Presència s'aprofundirà en aquest nou àmbit comunicacional i d'interessos comuns que, encara que té representants polítics diferents, té un fet comú: la llengua. I la llengua catalan ens crea un sentiment conjunt que fa que Presència sigui un element genuí.

"I dins Barcelona, no hi entrareu? 
"I què més voldríem! Però, ara, som conscients que hem creat una criatura nova i quan comenci a caminar ja prendrem més decisions. Hem de començar la casa per la teulada i anar a poc a poc.