El Govern balear té previst, per a després de l'estiu, habilitar ajudes per a la compra d'habitatges ja construïts i deshabitats en funció dels ingressos. Aquesta és una de les iniciatives que pensa posar en marxa la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, amb Jaume Carbonero al capdavant, per facilitar l'accés a l'habitatge en una època de profundes diferències entre el poder adquisitiu dels ciutadans de l'Arxipèlag i els preus immobiliaris, que han experimentat augments extraordinaris en els darrers anys. No obstant això, Carbonero destacà que «l'accés dels ciutadans a l'habitatge només s'aconseguirà amb un paquet de mesures complementàries i amb la col·laboració de les Administracions, ja que totes tenen competències en la matèria».

Entre altres mesures, el Govern preveu la compra directe de sòl per part de la Comunitat i establir, a través de la futura llei autonòmica del sòl, la prioritat que els ajuntaments cobrin el 10 per cent de l'aprofitament mitjà de les promocions immobiliràries no en doblers, com ha estat habitual fins ara, sinó en sòl per així incrementar el patrimoni públic de terrenys i poder disposar-ne per construir-ne de protecció oficial.

Respecte d'aquesta darrera qüestió, Carbonero indica que «afortunadament, està canviant la tendència i nombrosos ajuntaments ja no insisteixen tant a cobrar el 10 per cent de l'aprofitament mitjà en doblers, ja que prefereixen concentrar sòl públic municipal. Així i tot, hem de canviar una segona tendència, que és la d'assumir sòl, no per a habitatges de protecció oficial, sinó per a equipaments urbans o per vendre o subhastar i així generar ingressos per a les arques municipals. La prioritat ha de ser la promoció d'habitatges de protecció oficial, però, evidentment, no es pot descartar que, en determinats casos, la prioritat d'algun poble o barriada sigui precisament la construcció d'infraestructures o la creació d'equipaments».

El director general no creu que la prioritat d'incorporar sòl públic municipal per a promocions de protecció oficial pugui ser entesa com a una intromissió en l'autonomia municipal: «No serà així des del moment en què els mateixos ajuntaments se n'adonen actualment que existeix una necessitat real d'habitatges a preus assequibles per a joves, famílies monoparentals, etc.». Des de 1999, el Govern haurà executat més de 2.000 habitatges de protecció, però aquesta quantitat només representa entre un 15 i un 20 per cent de la demanda. Jaume Carbonero calcula que actualment a les Balears es necessiten uns 6.000 habitatges per a famílies amb ingressos inferiors als 5'5 milions de pessetes anuals.

Rehabilitació i estudis

Les mesures per facilitar l'accés a l'habitatge inclouen la continuïtat de les polítiques i de les línies d'ajudes a la rehabilitació, que és considerada imprescindible per no entrar en contradicció amb el model territorial de limitació del creixement urbanístic que intenta aplicar el Pacte de Progrés. D'altra banda, de la mateixa manera que la Conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Transports va fer un estudi sobre la capacitat del sòl urbà vacant de les Balears (més de 800.000 places), en farà un altre sobre els habitatges ja construïts i desocupats.