Els xofers desautoritzen la cúpula de CCOO i mantenen la vaga per a avui

Rebutjaren el preacord assolit entre els seus representants i la patronal del transport

Els treballadors decidiren en una assemblea rebutjar el preacord | Foto: C.VIERA.

M.JuncosaPalma01/07/01 0:00

L'assemblea de treballadors del transport discrecional rebutjà ahir en una reunió de poc més de cinc minuts celebrada a les terminals de Sona Sant Joan, el preacord al qual havien arribat els representants de la patronal i dels sindicats. Davant aquesta negativa, el Govern donà per acabada la seva mediació i afirmà que a partir d'ara dirigiria els seus esforços a aconseguir el compliment d'uns serveis mínims que evitassin el caos a Son Sant Joan.

Segons informà el conseller de Treball, Eberhard Grosske, a les 17.00 hores el comitè de vaga i la patronal acordaren posar fi a la mobilització a través d'un preacord que contemplava un augment salarial del 18% en tres anys i un imminent procés de mediació i tutela del Govern per tal d'abordar els problemes de fons del sector. Es tracta de problemes que sorgeixen a cada negociació col·lectiva, com els descansos i la jornada laboral dels xofers.

Posteriorment, la cúpula de CCOO, presidida pel seu secretari general, José Benedicto, es traslladà a Son Sant Joan per exposar l'acord davant dels treballadors. Aquests no tan sols es negaren a ratificar-lo, sinó que clamaren per una vaga indefinida. En aquest punt els líders sindicals anunciaren que es mantindria la vaga però que en cap cas, es convocaria una protesta indefinida que, a més, seria inviable legalment.

És de destacar en aquest sentit la forta divisió entre la cúpula i delegats sindicals, i els treballadors de base. Mentre els primers els intentaven convèncer per secundar l'acord, els segons s'hi negaven, argumentant que l'augment del 18% ha de ser al sou base, i no com a mitjana entre diferents categories com les hores extres o la càrrega de maletes.

Per altra banda, Grosske, qui considerà el preacord secundat pels interlocutors de les parts «com a única solució racional i possible», afirmà que l'esforç del Govern es dirigiria a la consecució d'uns serveis mínims que evitassin el col·lapse de l'aeroport.

Grosske recalcà que «ni el Govern ni la Delegació de Govern poden materialment obligar a fer complir aquests serveis mínims. Per la seva banda, patronal i sindicats es mostraren poc inclinats a aquesta possibilitat: uns, per manca de seguretat i els altres, com a posició de força.