La taxa d'avortaments legals a les Balears ha ultrapassat ja el doble de la mitjana estatal, fins arribar a les tretze interrupcions voluntàries per cada mil dones, envers les sis per cada mil que es consideren arreu del territori, segons asseverà ahir Francisca Mas, presidenta de l'Institut de la Dona. Segons explicà la responsable d'aquest òrgan, a la demanda habitual per part de dones joves (fins als trenta anys), s'ha afegit recentment un nou perfil: el de les dones immigrants que aprofiten els supòsits legals estatals per evitar el part indesitjat.
L'arxipèlag es troba al capdavant dels índexs en avortaments des de fa almanco un lustre, però el seu creixement pronunciat és ara més notable: al llarg dels darrers tres anys, la taxa d'avortaments ha crescut quatre punts a les Balears, mentre que a l'Estat la xifra just s'ha incrementat en un punt al mateix període. En xifres concretes, l'any 1997 la mitjana estatal estava al voltant del 5'52 per mil, mentre que la balear arribava al 8'12 per mil, segons dades de l'Insalud.
L'any passat les Illes arribaven al sostre del 13 per mil. I, en el cas d'una forquilla d'edats inferior "just dones fins als 24 anys" les xifres no es mostraven molt diferents per l'Insalud: un 11 per mil. Les clíniques privades de Palma efectuen la major part de les interrupcions legals de l'embaràs a la Comunitat Autònoma, amb proporcions que arriben a 97 de cada 100 casos. De manera significativa, emperò, són tres els centres públics i just dos els privats que practiquen l'avortament voluntari.
El percentatge té una equivalència aritmètica en les causes que addueixen les dones per interrompre el seu embaràs: en el 97'5 per cent dels casos registrats l'any 1999, haver riscs psicològics i fisiològics per a la mare fou el justificant de l'avortament. Com és sabut, aquests riscs obren les portes legals a la interrupció voluntària de l'embaràs a l'Estat; però "tot i que l'Insalud ho desmenteix" la pressió dels grups «provida» dins els hospitals ha determinat que les dones no vulguin avortar a centres públics.
