Només un 8 per cent de les explotacions agràries de les Balears es poden considerar rendibles i, com a tals, són veritablement empreses agràries. Aquestes dades corresponen a l'enquesta del cens agrari de 1995, però el cap de l'àrea d'Agricultura, Pesca i Alimentació de l'Administració Perifèrica, Jaume Grimalt, ha indicat que «des d'aleshores s'han produït molt poques variacions. De fet, les enquestes posteriors, que hem d'actualitzar, no indiquen canvis importants respecte d'aquests resultats».
Es calcula que a l'Arxipèlag existeixen unes 17.000 explotacions agràries, de les quals tan sols unes 1.400 poden assolir la «categoria» d'empreses o activitats rendibles que suposen l'ocupació principal d'una o algunes persones. Grans finques cerealistes, vinyes, algunes vaqueries i determinats centres de producció hortofrutícola serien, en termes generals, les activitats en què s'inclourien aquestes explotacions rendibles.
Val a dir que, malgrat que el nombre de veritables empreses agràries és tan sols un 8 per cent del total, aquestes ocupen el 45 per cent de la superfície agrícola de les Balears. Pel que fa a la resta, són empreses de segona activitat o no assoleixen una mínima rendibilitat, i es podrien enquadrar en tasques de simple manteniment del cultiu per no deixar abandonat el terreny o en l'anomenada agricultura de «hobby». La composició de les explotacions agràries balears mostra un claríssim minifundisme.
La disminució de la rendibilitat i de la productivitat i, per tant, de l'activitat agrària es nota si ens fixam únicament en la dedicació al reg de cultius. Si a l'any 1982 la superfície regada a les Balears era de gairebé 21.000 hectàrees, ara no arriba a les 17.000. D'aquesta extensió regada, un 44 per cent correspon a les farratgeres, un 20 per cent als productes hortícoles i entre un 12 i un 14 per cent, a patates.
