McVeigh afrontà altiu i sense pipellejar la seva execució

El reu gairebé no pipellejà i morí amb els ulls oberts. Tot i que no volgué pronunciar unes darreres paraules, repartí un poema titulat Invictus (Sempre victoriós) del poeta britànic William Ernest Henley (1849-1903), els darrers versos del qual són Som l'amo del meu destí/som el capità de la meva ànima. McVeigh no oposà resistència en cap moment i fins i tot cooperà amb els seus botxins. S'assegué a la llitera i es tombà perquè el poguessin fermar. Un llençol el cobria fins al pit i es notava perfectament la seva respiració», explicà una periodista que assistí a l'acte.

A les 07.10 hora local li fou injectada la primera droga a la cama dreta, poc a poc es deixà de moure i es posà molt rígid. A les 07.13 se li aplicà la darrera droga i a les 07.14 una veu indicà que havia mort. Mentrestant, tots els mitjans del país, que estaven pendents de la seva mort, superposaven imatges de la presó on tingué lloc l'execució i del «Memorial» pels morts d'Oklahoma. Deu familiars de les víctimes de l'atemptat, cinc observadors de McVeigh i 10 periodistes, cada grup en distintes habitacions i separats per la sala d'execucions per un vidre, presenciaren en directe la mort. Altres 300 persones, inclosos supervivents de la tragèdia i familiars de las víctimes, veren l'execució mitjançant un circuit tancat de televisió, a l'aeroport d'Oklahoma.

Bush: «És un acte de justícia, no de venjança»
El president nord-americà George W. Bush afirmà ahir que l'execució de Timothy McVeigh fou «un acte de justícia, no de venjança». «Un home jove trobà el destí que havia escollit per a ell mateix fa sis anys», digué Bush, que afegí «d'acord amb les lleis del nostre país, el cas s'ha acabat». «Les víctimes de l'atemptat d'Oklahoma City no han obtingut venjança, sinó justícia, insistí el president, que afirmà que «el veredicte fou pronunciat amb serenitat i els drets de l'acusat foren protegits i observats», en al·lusió a l'ajornament de l'execució durant un mes, després de la troballa de devers 4.000 pàgines de documents que l'FBI no havia entregat a la Justícia.