Alts càrrecs del Govern reclamen aturar les grues i el creixement

Veuen insuficient la legislació per frenar les 40.000 places que es fan cada any

L'horitzó de grues, per a la construcció de primeres o segones residències, s'ha convertit en un dels elements paisatgístics més característics

Joan J.SerraPalma03/06/01 0:00

Tres directors generals del Govern de les Illes Balears amb responsabilitats urbanístiques (Manuel Cabellos, d'Ordenació Territorial; Jaume Carbonero, de l'Habitatge; i Onofre Rul·lan, de Ports i Litoral) coincidiren ahir a destacar la necessitat d'aturar el creixement urbanístic i posar fi al «paisatge de grues» que pateix l'Arxipèlag.

Els tres directors generals i Macià Blázquez (vicepresident del GOB i professor de la UIB) participaren ahir al Centre de Cultura de Sa Nostra a una taula rodona que, organitzada per Esquerra Unida-Els Verds i moderada pel periodista Albert Travesset, tractà ahir qüestions relacionades amb el territori.

Onofre Rul·lan destacà que «ja han passat a la història els temps de lluita per la protecció de determinades zones amb valors naturals singulars. Ara es tracta de salvar el territori a nivell general, tengui o no tengui valors naturals. La pressió urbanística s'exerceix sobre tot el territori, tal com ho demostren les 40.000 noves places que es construeixen anualment. Aquest ritme de creixement crea uns greus impactes ambientals i sobre els recursos naturals. Mentrestant, els consells i els ajuntaments volen tenir sòl urbanitzable a repartir perquè així són importants i tenen poder».

Jaume Carbonero reivindicà el paper del Govern («som quatre illes, però un sol país») en la definició de la política territorial i negà que els actuals ritmes de creixement tenguin res a veure amb la sostenibilitat, «per la qual cosa hem d'avançar cap a la reconversió de l'urbanisme i la recuperació territorial. Les mesures actuals són insuficients i estam assolint una urbanització difusa de tot el territori, constituint un factor de desequilibri en potenciar el consum de recursos naturals, la creació de més infraestructures i els desplaçaments de vehicles privats».

El director general de l'Habitatge rebutjà també la idea que l'arribada de menys turistes sigui negativa: «Ans al contrari, és una magnífica notícia, en contra dels missatges subliminals d'alerta que ens envien determinats sectors, apel·lant a una pèrdua del nivell de vida». De la seva banda, Manuel Cabellos volgué subratllar la importància de les mesures i de la legislació restrictiva aprovades durant els darrers 10 anys: Llei d'Espais Naturals i la seva modificació, moratòries del Consell, Directrius d'Ordenació Territorial i la Llei de Mesures Cautelars i d'Emergència Urbanística del 99.