Els centres privats de les Balears han hagut de rebutjar enguany 506 peticions d'escolarització, mentre que els centres públics no han obtingut prou sol·licituds per tancar les seves places: els n'han sobrat 762. Per a la la patronal de centres educatius religiosos Educació i Gestió queda clar que «ens agradaria que la Comunitat Autònoma tingués un ensenyament públic de qualitat», perquè «la gent que vol que els seus fills s'eduquin en un centre laic amb garanties ha de tenir aquesta opció». En tot cas, «el dret que tenen els pares a triar el centre (...) es manifesta aquí», amb una demanda superior als centres privats concertats de signe catòlic que als col·legis públics, segons assenyalà ahir la presidenta d'Educació i Gestió, Marta Monfort.
El misser de la patronal, Marc González, accepta que les seves paraules han de menester un matís: el que comporta el fet que les diferents zones educatives en què es divideix la Comunitat Autònoma no són equiparables de cap de les maneres. Però per aquest motiu demana «elaborar el mapa escolar de les Illes Balears», però no sobre els supòsits de la Conselleria sinó «segons el que volen els pares».
Com ja ha estat publicat, les patronals de l'ensenyament privat han impugnat les ordres de la Conselleria que desenvolupen els actuals decrets d'escolarització, perquè entenen que "d'una banda" atempten contra la confidencialitat de dades (el Govern obliga els col·legis a publicar tots els indicadors socioeconòmics que condicionen l'admissió o el rebuig d'un alumne) i, en segon lloc, perquè consideren abusiu el nombre de places reservades a alumnes amb necessitats educatives especials (dos de 25).
Segons la patronal, en el curs actual s'han hagut de reservar unes 200 places per a aquests infants, de les quals just s'han cobert 20. Marc González recordà que «els nostres centres són confessionals i estan obligats per la LODE a publicar-ho»; en aquest sentit, és «increïble que un pare musulmà s'estimi més enviar el seu fill a un centre catòlic que a un de laic».
