La plaga de l'escarabat Tomicus picaperda ha arribat al terme municipal de Manacor, on està arrasant una sèrie de boscs de la zona. El pinar de sa Coma, el de sa Cabana o una zona verda de Portocristo són alguns dels pinars més afectats. De fet a Portocristo hi ha més d'un centenar de pins que han mort a causa d'aquest escarabat rosegador. Per solucionar el problema, l'Ajuntament de Manacor es posà en contacte amb les conselleries de Medi Ambient i d'Agricultura i, segons informà Bernat Amer, delegat de Sanitat del Consistori manacorí, «dimarts vindrà una tècnica de la Conselleria d'Agricultura per veure la situació en què es troben els nostres boscs».
«Necessitam que ens ajudin i assessorin en aquest tema perquè nosaltres tots sols no ho podem fer per manca de recursos. Aconsellen que la millor manera d'acabar amb la plaga és serrar i cremar els pins afectats, però primer ens han de dir on els podem cremar, ja que això és una cosa que no es pot fer a qualsevol lloc», afegí Amer. D'altra banda, des de la Conselleria de Medi Ambient informaren que la seva intenció és col·laborar amb tots aquells ajuntaments que necessitin assessorament i ajut per eradicar la plaga, ja que «és un mal que s'estén molt ràpidament i cal posar-hi fi tan aviat com sigui possible».
Cal explicar que la plaga de l'escarabat Tomicus picaperda és una de les conseqüències indirectes més perjudicials que han aparegut arran de la sequera que viu l'Illa des de fa uns anys. De fet, però, és important dir que l'escarabat ha estat sempre aquí, no és un insecte nou. En aquests darrers mesos han mort molts arbres a causa d'aquesta plaga, ja que estan debilitats per les condicions ambientals desfavorables i no han pogut resistir l'atac de l'insecte que en condicions normals no els arriba a matar. Des de la Conselleria de Medi Ambient explicaren que «s'estan duent a terme diverses tasques de tractament de les masses forestals més afectades, sobretot aquelles que són dins finques públiques o parcs naturals com ara Mondragó i la Dragonera, com també a Andratx i a Calvià».
