L'assassinada Antònia Gelabert havia d'ingressar a la residència Oasis demà

Igualment, aquest fet recolza les declaracions del regidor d'Acció Social de l'Ajuntament de Palma, Antoni Nadal, segons el qual «el matrimoni mai no va recórrer als serveis socials del Consistori» i les de la directora de l'Institut Balear d'Afers Socials, Josefina Santiago, qui apuntà que «no em consta que es dirigissin a nosaltres perquè si ho haguessin fet és molt probable que, ja que no vivien amb cap familiar, l'hauríem acceptat al centre de dia de La Bonanova, on hi ha un servei especialitzat en el tractament de malalties com l'Alzheimer».

Segons Pomar, Arbona «contemplava la idea d'ingressar els dos en aquesta residència d'aquí un temps, però no es va decidir a ingressar-la fins que li van diagnosticar el càncer. Llavors em va trucar i em va demanar que acceptàs la sol·licitud de la seva dona urgentment perquè el dilluns que ve ell començava amb la quimioteràpia». La darrera vegada que Pomar, amiga del matrimoni des de fa uns 30 anys, parlà amb Sebastià Arbona fou «el mateix dilluns, cap a les quatre de la tarda, quan quedàrem d'acord per signar els papers el dimarts» i afegí que «estava molt nerviós i preocupat perquè tenia problemes familiars i no deixava de dir que amb la família no hi pots comptar quan la necessites».

De fet, segons fonts pròximes a la investigació, Sebastià Arbona no va dormir la nit abans de cometre el parricidi, ja que el llit tan sols estava desfet a la banda de la dona. Les mateixes fonts apunten que varen ser cinc els trets que ell va disparar, dos a ella per l'esquena i tres a ell mateix, amb una nou milímetres sense papers que conservava del temps de la guerra, així com la munició. La directora de la residència Oasis destacà ahir la «valentia» de Sebastià Arbona, que «estava molt enamorat de la seva dona. Sempre deia que la cuidaria fins a la mort i ho demostra el fet que lluitava contra una situació difícil perquè no és gens fàcil controlar una dona malalta d'Alzheimer amb 84 anys».