La veïna Maria Àngels Juan diu que el matrimoni s'estimava molt

«Sempre havien manifestat el seu desig de morir els dos junts»

Victòria AmengualPalma16/05/01 0:00

A la dreta, els banyistes que, desconeixedors de la tragèdia, nedaven a la mar, ahir tranquil·la. A l'esquerra, un grup de veïns del número nou del carrer Ovidi de Can Pastilla, molt nerviosos i sorpresos per la notícia que acabaven de conèixer. Aquest era el quadre que es vivia a la cruïlla entre el carrer en qüestió i el passeig de la Platja de Palma poc després de les nou del matí, moment en què Sebastià Arbona, exmilitar de 84 anys, havia assassinat a sang freda la seva dona, de 77, Antònia Gelabert, amb una arma de foc antiga que ell guardava com a record.

La presidenta de l'edifici, María Àngeles Juan, vestida encara amb una bata de color blau cel, no amagava la sorpresa que li havia provocat aquesta notícia, a l'hora que explicava que «jo he sentit els trets i no sabia què havia passat fins que una veïna m'ha avisat». Tot i la sorpresa, però, Juan reconeixia que eren un matrimoni molt compenetrat que «sempre havia confessat el seu desig de morir junts».

La presidenta de l'edifici, igual que la resta de veïnes consultades, coincidia a afirmar que «eren molt bones persones. Crec que els millors veïns que teníem», alhora que assegurava que «no es pot parlar de maltractaments, no és un desenllaç d'aquesta situació perquè ells es duien molt bé. Mai no els vam sentir discutir. Tots dos eren molt amables». A qui aquest fet no va sorprendre tant va ser a Ana Rodríguez, dona de la neteja del vell matrimoni i treballadora de l'Hotel Balmes, fins fa 15 anys propietat de Sebastià Arbona. Segons Rodríguez, qui obrí la porta a la Policia quan aquesta es va personar al lloc dels fets, «per a molta gent pot haver estat una sopresa, però per a mi no perquè sempre havia dit que un dia faria alguna cosa» per solucionar aquesta situació.

En relació a això, Ana Rodríguez afegeix que «eren una parella ideal, el perfecte matrimoni, però ell tenia tanta pena d'haver-la de deixar sola quan es morís (li havien diagnosticat un càncer terminal feia uns dies) que havia de fer qualque cosa, per això no em sorprèn». Juan coincideix amb Rodríguez que la malaltia diagnosticada a Sebastià Arbona, juntament amb l'estat avançat de l'Alzheimer que Antònia Gelabert patia, varen ser el principal motiu que va impulsar Sebastià a prendre aquesta decisió. «No tenen fills i tota la vida han viscut aquí. Ell no podia suportar pensar en la idea d'haver-la de deixar sola», explicava.