La presidenta d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar adverteix que el debat públic originat per l'aplicació de mesures urbanístiques restrictives com ara les quotes de llicències està provocant un efecte molt negatiu sobre el territori. Munar considera que s'ha aconseguit accelerar el procés constructiu tant a sòl rústic com a urbà. Munar ha volgut així fer un toc d'atenció perquè es treballi en silenci per enllestir aquestes mesures abans de fer aquests debats públics. «En matèria urbanística el que no s'ha de fer és parlar massa i s'ha d'evitar anunciar amb molta anticipació mesures o lleis que encara no estan enllestides», afirma la presidenta d'UM.

En aquesta línia Munar considera una aberració l'anunci fet la passada setmana pel conseller d'Obres Públiques, Josep Antoni Ferrer, referent que la futura Llei del sòl inclourà les quotes de llicències. Així Munar ha deixat entreveure la seva oposició a les quotes de llicències urbanístiques tot fent referència al dictamen del Consell consultiu sobre la inviabilitat d'aquest sistema. A més Munar ha qualificat com a molt perillós que la nova Llei del sòl pugui deixar en mans dels Ajuntaments l'aplicació del sistema de quotes de llicències, tota vegada que s'establirien criteris molt diferents segons el partit que governàs a cada municipi i també en funció de la pressió que realitzassin diferents sectors amb interessos urbanístics.

La presidenta del Consell s'ha referit a la polemica aplicació d'aquesta norma al municipi de Calvià on ha dit que «s'ha creat un problema qualificant un excés de sòl urbanitzable i ara volen que els hi resolguem. Si s'hagués reduït d'entrada aquesta quantitat de sòl ja no tindríem aquest problema». A més, considera com a molt sospitós políticament el que «per una banda es demani per limitar la concessió de llicències i regular així el creixement i després es plantegi la construcció d'habitatges protegits dins sòl rústic. O és que en rústica no és consumeix també territori i recursos». Munar ha fet referència també a la possible limitació de la venda de terres als estrangers posant-ho com un exemple que «a vegades les normatives a Europa van per un camí i les necessitats d'aquí van per una altra línia».