El Tribunal Suprem ha donat la raó al Tribunal de Justícia de les Balears i ha anul·lat la concessió de 46 llicències de taxis que va atorgar el 1992 el batle Joan Fageda per un valor de quasi 300 milions de pessetes, complint així una promesa electoral. El batle concedí aquestes llicències entre els assalariats del sector, és a dir, treballadors de taxi però sense titularitat. Es tractava de llicències de persones que no les feien servir o que s'havien de jubilar. L'Ajuntament va pagar a aquestes persones uns 5 milions de pessetes per rescatar cada llicència.
Aquestes concessions foren impugnades i guanyades per sentència de 29 de maig de 1995 de la Sala Contenciosa Administrativa per 6 assalariats que consideraven irregular i amb alteracions de l'ordre d'antiguitat la concessió d'aquestes llicències. Cort recorregué la sentència i el 19 d'abril del 2001 el Tribunal Suprem ha retificat la impugnació. Pel portaveu del grup municipal del PSM, Biel Barceló, «aquesta sentència anul·la tot el procés i deixa el batle Fageda responsable d'irregularitat jurídica, en una situació molt complicada davant el sector».
Barceló afegeix que des del seu partit «temem unes repercussions econòmiques molt negatives per l'Ajuntament arran d'aquesta sentència, si finalment els serveis jurídics confirmen que s'ha d'anul·lar tot el procés». El portaveu nacionalista denuncià que l'adjudicació de llicències «es va fer malament obviant els requisists i els criteris necessaris per concedir llicència». Per Barceló, moltes persones afectades podrien reclamar ara la llicència, i els que ara la tenen si l'Ajuntament els les anul·làs «podrien reclamar indemnitzacions milionàries».
Barceló denuncià que la política del batle Fageda ha estat catastròfica per als taxistes i ciutadans en general i recordar temes polèmics com la unificació d'emissores, la persecució contra el segon conductor, el color blanc o negre dels taxis i donar suport a la vaga de taxis l'estiu passat». Concretament, la sentència del Tribunal Suprem, que no permet un nou recurs per part de Cort, declara que «no té raó de ser la cassació de la sentència impugnada i hem de desestimar i desestimam el present recurs; amb expressa imposició de costs a l'Ajuntament que ha recorregut d'acord amb la Llei».
