Saber com afectarà l'educació el pla de xoc per la llengua catalana anunciat dissabte passat pel president Antich és una incògnita que el Govern encara no ha comunicat. Però ha ofert alguns indicis. Al llarg dels dos darrers cursos, el nombre d'alumnes estrangers a les Iles Balears s'incrementà en un 37'6 per cent, segons xifres facilitades per la Direcció General d'Economia: en termes absoluts, el curs 1998-1999 s'atengueren 4.067 alumnes de fora de l'Estat; el curs següent, el seu nombre s'havia incrementat fins a 5.598.
I, segons dades de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, devers 3.000 alumnes arribaren a les escoles i col·legis balears quan el curs ja havia començat; bona part d'ells partien d'aquest grup d'estrangers, tot i que també la immigració interior "especialment la que genera l'oferta estacional de la restauració" és part notable d'aquestes incorporacions tardanes als centres escolars. «Aquí els infants neixen amb quatre anys», sintetitza el cap d'Economia, Antoni Montserrat.
Cal considerar que aquesta població no només suposa un entrebanc administratiu: també és consumidora de recursos econòmics destinats a l'adaptació al currículum educatiu propi de les Balears "en què el català és la llengua vehicular per decisió parlamentària" i, sovint, també a l'alfabetització. De fet, segons assenyalà ahir Montserrat a Diari de Balears, s'ha de destacar «el creixement en l'educació permanent per a adults», que ha experimentat un augment relatiu de 104'5 punts en el període esmentat. I si aquest creixement s'espera per raons d'adaptació al mercat laboral, no és menys estrany que l'educació infantil "la dels fills d'aquests immigrants" hagi crescut un 48'6 per cent en el mateix període: els reagrupaments familiars i la natalitat dels estrangers compensen la pèrdua natural d'alumnes a les Balears.
Com sovint ha considerat la Conselleria d'Educació, l'Arxipèlag conforma una de les poques comunitats autònomes de l'Estat on no minva el nombre d'alumnes, sinó que augmenta any rere any: per al curs 2001-2002 els col·legis illencs esperen devers 8.000 nous alumnes a educació infantil, gairebé un miler més que en el curs actual. Però segons Antoni Montserrat s'està produint un fet que cal ressenyar especialment: si fins l'any passat el segment més nombrós d'alumnat estranger el conformaven els nouvinguts de països comunitaris, el darrer curs la proporció inversa ha estat assolida pels estrangers extracomunitaris, especialment africans.
