Comerç, immigració i serveis són els objectius del «pla de xoc» pel català

El nou objectiu per la llengua pot comptar amb un pressupost d'uns 200 milions

J.R./C.M.C.Palma08/05/01 0:00

J.R./C.M.C. Palma. El pla de xoc en defensa de la llengua catalana farà avui una primera passa amb anàlisis internes dins el Govern per veure quin camí exacte s'haurà de seguir. L'existència d'aquest pla de xoc, confirmada el dissabte passat pel president de l'Executiu balear, Francesc Antich, insisteix en les línies que ja s'havien dissenyat des de la Direcció General de Política Lingüística, fins ara, però les amplia i incrementa la seva dotació pressupostària. Segons confirmaren fonts de l'Executiu a Diari de Balears, el «pla de xoc» disposarà d'uns 200 milions de pessetes "el doble aproximat del global ara establert per a tota l'activitat del departament", i no ha estat motivat per la crida popular efectuada el dissabte passat a ses Voltes de Palma, sinó que duia «molt de temps» en el calaix.

Així, s'ha aprofitat la manifestació anual de la societat civil a la Diada per la Llengua i l'Autogovern per donar sortida o accelerar una mesura endarrerida. Fonts de tota fiabilitat a l'Executiu han assenyalat que aquest pla de xoc tindrà com a eixos el comerç, la immigració i el sector de serveis. En el cas del comerç, la llei impulsada des de la Conselleria d'Economia "encapçalada per Pere Sampol" preveu una atenció al consumidor que garanteixi el seu dret a ser atès en la llengua oficial desitjada; això no obstant, l'Executiu d'Aznar ha trobat indicis d'inconstitucionalitat en aquesta norma.

Així mateix, el conseller de Cultura "i per tant màxim responsable de Política Lingúística", Damià Pons, ja ha assenyalat que la llei del Govern no conculca cap dret individual, sinó que afecta a paradigmes superiors, de què en fan part les empreses. Igualment, el conseller ha considerat que la interpretació de l'article 3 de la Constitució espanyola permet entendre la obligació de conèixer el català arreu de les Illes Balears, en la mateixa mesura que aquest deure s'aplica al castellà, com a llengua oficial. En el cas de la immigració, la Direcció General de Política Lingüística ja disposa de diversos cursos de català per a estrangers i castellanoparlants; però s'ha incrementat el seu abast per afavorir la integració dels nouvinguts amb índexs baixos o nuls d'alfabetització.