La nova terminal de vaixells transbordadors i de mercaderies del dic de l'oest de Palma començarà a funcionar després del proper estiu, si bé el gruix de l'obra civil està pràcticament acabat. Així, l'operativitat del nou moll ha quedat ajornada fins a la tardor, ja que l'Autoritat Portuària, amb Francesc Triay al capdavant, ha preferit retardar la instal·lació de les grues i de la resta d'equipaments i d'infraestructures al final de l'estiu, per no dificultar la intensa activitat que es registra durant la temporada alta.

L'ampliació del dic de l'oest constitueix una fita important en la reordenació del port de Palma, ja que permetrà assolir uns òptims nivells de modernització i de competitivitat. Suposa la incorporació de tres línies d'atracada i de 72.000 metres quadrats guanyats a la mar amb 360.000 tones de volum de farciment. L'obra, adjudicada a Fomento de Construcciones y Contratas per 2.850 milions de pessetes, haurà durat tres anys.

La terminal disposarà d'àrees diferenciades per rebre trànsit rodat i contenidors. Aquestes prestacions, en terminologia portuària, són conegudes com a roll on-roll off (vehicles, tindrà dues línies d'atracada) i lift on-lift off (contenidors, una línia d'atracada). En total, la longitud dels nous molls serà de gairebé 570 metres, repartits igualment entre el roll on-roll off i el lift on-lift off.

Cal destacar, d'altra banda, que de manera complementària a aquestes obres s'està finalitzant la redacció d'un projecte que inclou la realització de noves instal·lacions, com també de diferents tasques d'urbanització: construcció de bigues flotants d'encimentament dels carrils de les grues, tractament de consolidació dels farciments de ciment, instal·lacions elèctriques, enllumenat (set torres de 27 metres d'altura) i els serveis bàsics d'aigua potable.

El volum de farciment és excepcional si es compara amb l'extensió de la superfície del nou moll. La fondària existent a la dàrsena del dic de l'oest (amb calats que oscil·len entre 22 i 24 metres) influí en les decisions tècniques quant a la quantitat de material a emprar si es volia aconseguir en un termini òptim un farciment de qualitat.

Així, es va optar per un farciment que, en la seva major part, era de procedència hidràulica. Aquest es va obtenir del dragatge de les dàrsenes del port de Palma, per obtenir-ne un material de farciment de gran qualitat i en un termini raonable. S'aconseguí un abocament efectiu de 1.200-1.400 metres cúbics en cada descàrrega i una fondària possible de dragatge d'entre 6 i 35 metres. Els abocaments que es realitzaven eren entorn de 4 o 5 de diaris durant 24 hores de feina ininterrompuda.