La nova terminal de vaixells transbordadors i de mercaderies del
dic de l'oest de Palma començarà a funcionar després del proper
estiu, si bé el gruix de l'obra civil està pràcticament acabat.
Així, l'operativitat del nou moll ha quedat ajornada fins a la
tardor, ja que l'Autoritat Portuària, amb Francesc Triay al
capdavant, ha preferit retardar la instal·lació de les grues i de
la resta d'equipaments i d'infraestructures al final de l'estiu,
per no dificultar la intensa activitat que es registra durant la
temporada alta.
L'ampliació del dic de l'oest constitueix una fita important en
la reordenació del port de Palma, ja que permetrà assolir uns
òptims nivells de modernització i de competitivitat. Suposa la
incorporació de tres línies d'atracada i de 72.000 metres quadrats
guanyats a la mar amb 360.000 tones de volum de farciment. L'obra,
adjudicada a Fomento de Construcciones y Contratas per 2.850
milions de pessetes, haurà durat tres anys.
La terminal disposarà d'àrees diferenciades per rebre trànsit
rodat i contenidors. Aquestes prestacions, en terminologia
portuària, són conegudes com a roll on-roll off (vehicles, tindrà
dues línies d'atracada) i lift on-lift off (contenidors, una línia
d'atracada). En total, la longitud dels nous molls serà de gairebé
570 metres, repartits igualment entre el roll on-roll off i el lift
on-lift off.
Cal destacar, d'altra banda, que de manera complementària a
aquestes obres s'està finalitzant la redacció d'un projecte que
inclou la realització de noves instal·lacions, com també de
diferents tasques d'urbanització: construcció de bigues flotants
d'encimentament dels carrils de les grues, tractament de
consolidació dels farciments de ciment, instal·lacions elèctriques,
enllumenat (set torres de 27 metres d'altura) i els serveis bàsics
d'aigua potable.
El volum de farciment és excepcional si es compara amb
l'extensió de la superfície del nou moll. La fondària existent a la
dàrsena del dic de l'oest (amb calats que oscil·len entre 22 i 24
metres) influí en les decisions tècniques quant a la quantitat de
material a emprar si es volia aconseguir en un termini òptim un
farciment de qualitat.
Així, es va optar per un farciment que, en la seva major part,
era de procedència hidràulica. Aquest es va obtenir del dragatge de
les dàrsenes del port de Palma, per obtenir-ne un material de
farciment de gran qualitat i en un termini raonable. S'aconseguí un
abocament efectiu de 1.200-1.400 metres cúbics en cada descàrrega i
una fondària possible de dragatge d'entre 6 i 35 metres. Els
abocaments que es realitzaven eren entorn de 4 o 5 de diaris durant
24 hores de feina ininterrompuda.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.