Els immigrants del tercer món just fan un 2'5% dels estrangers a les Balears

Dels aliens a la UE, un 30 per cent és africà i un 33 per cent centreamericà

C.M.CanalsPalma20/03/01 0:00

L'any 1991, els estrangers que arribaven a les Illes Balears provinents de l'anomenat tercer món suposaven un 0'4 per cent de la població illenca, al voltant d'uns 8.500 habitants. Però segons la Conselleria de Benestar Social, «gairebé una dècada més tard, el nombre d'estrangers provinents d'aquests païsosha crescut fins a més de 20.000 persones. Avui dia, els immigrants provinents dels països pobres suposen apoximadament el 2'5 del total de la població estrangera de la comunitat», tot això sense considerar el trànsit més extens de migracions, que es produeix entre les diferents comunitats autònomes. I mentre que Menorca i Pitiüses «no pateixen tant els efectes d'un excés de població», Mallorca «té una densitat demogràfica gairebé alarmant», segons l'estudi esmentat.

De fet, aquestes xifres depenen d'una actualització dels padrons que encara no s'ha produït, i de la gestió dels permisos de residència efectuats per la Delegació del Govern a les Illes Balears. Per Benestar Social, emperò, «al total de la Comunitat Autònoma es comptabilitzen més de 20.000 immigrants extracomunitaris, dels quals gairebé el 30 per cent són nord-africans, i un altre 33 per cent sud-americans, amb més de 4.000 nous efectius sud-americans i 3.000 nord-africans». L'estudi, dirigit per Maria Antònia Gomila, mostra com l'increment relatiu més considerable és el dels immigrants procedents dels països africans que no són magribins, en un ordre del 225'9 per cent en dos anys, fins al 2000. Altres col·lectius amb creixement notable són els centreamericans i els asiàtics, amb un 78% i un 54'6%, respectivament.

La principal dificultat per entendre la incidència de la immigració sobre el sistema econòmic i social de les Balears rau encara a distingir la versemblança entre les xifres oficials "de la Delegació del Govern central, molt més minses que les ara publicades" i les d'entitats independents, com l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra. Per aquesta organització, encara «es comptabilitzen uns 8.998 immigrants en situació regular i uns 7.000 en situació irregular». Passa que «les dades de la Delegació del Govern són molt menys de les que aquest mateix organisme comptabilitza, a causa que, per una part, encara falta una considerable proporció considerable d'expedients per tramitar, i per l'altra, que una altra considerable proporció dels tramitats encara no han estat registrats». En tot cas, «la població extracomunitària si bé amb una evolució creixent, no és més que una petita proporció en relació al total de la població estrangera».