Els presidents del petit comerç illenc accepten que se serveixi en català

Consideren encertat que els de més de tres empleats atenguin amb la nostra llengua

Aina VivesPalma20/03/01 0:00

La petita i mitjana empresa de Palma veu amb bons ulls la normalització ligüística que durà implícita l'entrada en vigor la futura llei de comerç, o com a mínim aquesta és la impressió que transmeten els presidents de les diferents associacions. Consideren encertat que els comerços de més de tres empleats siguin capaços d'entendre, respondre i servir al client amb la nostra llengua. N'hi ha que troben adient que aquesta normalització lingüística es reguli mitjantçant llei; d'altres, però, consideren que l'atenció s'hauria de donar de manera voluntària i no obligar-ho a través d'aquesta futura legislació. Aquesta és sense dubte l'opinió que tenen els comerciants de Jaume III.

El seu president Javier Aguiló afirmava respecte d'això que «tot el que sigui normalització lingüística està bé, però, creim que s'hauria d'aplicar dins un marc més ampli perquè el nostre sector quedarà afectat, però, no hi estarà l'hostaleria per exemple i nosaltres tindrem l'obligatorietat de contractar gent que parli en català». Així considera que aquest aspecte de la Llei «grava directament el comerç enfront d'altres sectors. Que no ens obliguin sinó que sigui una norma de comportament».

En aquesta mateixa línia es pronuncia el vicepresident del Sindicat, Joan Pol, perquè «si t'obliguen ets sent més forçat, hauria de fer-se d'una manera més flexible». De fet, Pol explica que ell mateix ha aconseguit que les seves dependentes peninsulars aprenguin a parlar el mallorquí: «Si són una mica intel·ligents ja s'espavilaran perquè en els seus comerços tothom parli el mallorquí. És com amb el sector turístic, ja si esforcen perquè el cambrer parli l'anglès o l'alemany. Idò, aquí, igual; vénen persones majors i no han de canviar la llengua. Els has de poder servir amb la nostra pròpia».

Joan Serra de la Rellotgeria Catalana com a president del nucli antic que és sap cert que els comerciants d'aquesta zona no hi posaran cap emperò a servir en català, «el 90% el parla». Afirma que tampoc no posaran inconvenients a l'hora de col·locar etiquetes a l'interior i exterior de l'establiment anunciant al client que pot ser atès amb qualsevol de les dues llengües oficials. Del que desconfia, però, és que la campanya arribi al centre antic. «Aquestes barriades són tan tancades que aquí no arriba res, perquè quan feren la d'Obert a la Nostra Llengua s'oblidaren de nosaltres».