La recaptació fiscal a les Balears entre 1990 i 1997 superà 137.000 milions de pessetes anuals la despesa pública a la Comunitat, segons un estudi sobre la balança fiscal autonòmica d'Àngel de la Fuente, vicedirector d'anàlisi econòmica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). L'informe, titulat Un poc de aritmètica territorial: anatomia d'una balança fiscal per a les regions espanyoles, assenyala que la distribució regional dels recursos públics a Espanya resulta «clarament insatisfactòria».
Segons De la Fuente, el sistema de finançament territorial «no sembla respondre a criteri d'igualtat ni de solidaritat» i depèn «excessivament de criteris arbitraris», per la qual cosa hauria de ser corregit a través d'una «reforma profunda». L'estudi analitza els «fluxos fiscals» generats per l'actuació del sector públic "la diferència entre la despesa pública en una determinada comunitat i els ingressos tributaris que s'hi recapten" en el període 1990-1997 a les autonomies espanyoles, que s'expressen en pessetes de l'any 1999.
Segons De la Fuente, cada any d'aquest període se ha produït, com a mitjana, un «flux redistributiu interregional» de 2'8 bilions de pessetes, en el qual cinc comunitats autònomes presenten saldos negatius, és a dir, que han aportat més del que han rebut. Així, Madrid té un saldo negatiu de més de 1'3 bilions de pessetes anuals, seguida per Catalunya, amb més d'un bilió, i molt enfora ja, per la Comunitat Valenciana (217.000 milions), les Balears (137.000) i la Rioja (11.000). Pel contrari, la resta de les comunitats reben més del que aporten, especialment Andalusia, quasi un bilió, molt per davant d'Extremadura, Castella i Lleó, Galícia i Castella-la Manxa, totes elles amb saldos positius d'uns 300.000 milions de pessetes anuals.
