Les Illes Balears registraran en el 2001 uns 80.000 residents estrangers legals (amb permís de residència o empadronats), segons informaren ahir el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Comerç i Indústria, Pere Sampol, i el director general d'Economia, Antoni Montserrat. Aquestes dades foren conegudes durant la presentació, a càrrec de Sampol i de Montserrat, de la publicació Població estrangera resident a les Illes Balears. Característiques demogràfiques 1962-1998, realitzada per Sílvia Carretero, cap de secció d'Estadístiques Demogràfiques de l'Institut Balear d'Estadística.

Si ens atenem a la informació de l'esmentada publicació, la projecció inicial de població estrangera prevista per al 2001, segons l'evolució dels anys anteriors (recordem que arriba al 1998), era de 45.132 persones. Una revisió posterior més ajustada a la realitat apuntava unes 60.000 persones. Sampol i Montserrat, emperò, indicaren que un darrer mostreig sobre el 40% de la població estrangera resident presenta, amb dades tancades el passat 30 d'octubre, que en el 2001 o fins i tot a final d'enguany es pot parlar de gairebé 80.000 persones, pràcticament un 10% de la població total de les Balears, i 24.000 individus més que la projecció inicial per al 2005.

Tornant a les dades de 1998, les Illes ocupen el sisè lloc de les comunitats autònomes en distribució del total de la població estrangera amb residència a l'Estat. Evidentment, en relació a la població, les Balears ocupen el primer lloc amb una rotunditat absoluta, i amb molta diferència respecte de la segona comunitat, en aquest cas les Canàries. Pel que fa a la distribució, el 52% de la població estrangera empadronada viu en sis municipis: Palma (21'5%), Calvià (12'8%), Santa Eulària des Riu (6'4%), Andratx (4'2%), Sant Josep de sa Talaia (3'6%) i Llucmajor (3'5%). A Mallorca, el 43% de la població estrangera resideix en municipis de la costa sud, concretament de la badia de Palma (Palma, Calvià, Andratx i Llucmajor).