«Mallorca mai no havia experimentat el volum d'adopcions que registra des de fa dos anys. Crèiem que enguany començaria a minvar, però hem vist que no és així. Hi ha gent que té fins a terceres sol·licituds», explica el cap de la secció d'Adopcions del Consell de Mallorca, Joan Escandell.
Les dades són prou significatives: al 99 es varen comptabilitzar 180 sol·licituds d'adopció internacional, mentre que a 30 d'octubre d'enguany el nombre pujava ja a 141. De nacionals, però, només n'han adoptat 23 enguany. I això que hi ha 66 sol·licituds i 12 nins a l'espera d'una família, però "com comenta Escandell" ja no són infantons. N'hi ha tres que tenen de quatre a vuit anys i nou que tenen de nou a quinze anys, dins aquests hi ha un grup de tres germans i dos grups de dos.
«Els nins tenen dret a no estar tota la vida dins un centre. Per això, el Consell té ajudes econòmiques perquè el problema de doblers no sigui un obstacle per adoptar un menor; també els oferim ajuda psicològica i, si ho necessiten, terapèutica. Sap que és de trist anar a un hospici i que s'acosti un nin i et digui: Joan en Pepito se n'ha anat, quan em tocarà a mi? Hi ha menors que se n'adonen», recorda compulgit Escandell. Després passa a explicar que resulta complicat trobar famílies per a menors a partir d'una certa edat, perquè volen infants de zero a dos anys, majoritàriament nines; les troben més bones de dur i a més pensen que els faran més companyia. També les demanen de raça blanca, això sobretot als pobles de l'interior de Mallorca.
És per aquest fet que l'any passat es donaren en adopció 59 menors procedents majoritàriament de Rússia (36) i Romania (23). Enguany ja en porten donats 27 de Rússia i 21 de Romania. Cal dir així mateix que la Xina és l'altre gran país d'on sol·liciten més menors, en aquest cas nines perquè d'allà només surten nines, afirma Escandell.«El gran boom d'adopcions de xineses es va produir arran d'aquell reportatge que mostrà els maltractaments als orfanats de la Xina, igual per això es va obrir aquest país», recorda. Després explica que cada cop que hi ha un desastre natural es dispara el nombre de sol·licituds.
