«L'estat del parc municipal de Manacor és lamentable». Aquesta és l'opinió que en tenen una sèrie de pares que s'han dirigit a Diari de Balears per remetre una queixa sobre la imatge d'abandonament que fa l'únic lloc destinat a l'esbarjo dels més petits que hi ha a la localitat. «La majoria dels jocs són molt vells, n'hi ha que fa vint anys que estan instal·lats, a més molts estan espatllats i resulten inservibles, les lianes en són un clar exemple, perquè les cordes estan ben podrides. Això, però, no és el més impactant i és que concretament hi ha una vella locomotora que està totat rovellada, i espatllada, cosa que és un enorme perill perquè qualsevol es pot tallar amb el ferro», explica un dels pares.

Realment, el parc fa pena i, segons asseguren els denunciants, «ni nosaltres volem que hi vagin, ni els nostres fills tenen ganes d'anar a jugar allà, tant pel que fa al mal estat dels jocs com a les condicions del recinte en general, perquè la veritat és que la gespa també fa llàstima, i no parlem de la zona enjardinada, on hi ha la coneguda muntanyeta, allà ja hi ha de tot, des de preservatius usats fins a pots de refrescs, bosses de galetes i capses de tabac, entre altres coses».

A més de la brutor i les deixalles, els jardins del parc estan totalment descuidats, les plantes i els matolls estan secs, hi ha branques d'arbres que pengen mig trencades, cosa que suposa un perill imminent per a tothom que es digni a passejar pel recinte. La brutor i l'oblit imperen en un parc que un dia es va construir perquè la gent menuda l'omplís de rialles i crits, de corregudes cap aquí i cap allà. Ara aquest lloc que en un principi havia de garantir la seguretat dels nins i nines durant el seu temps d'esbarjo a l'aire lliure, s'ha convertit més aviat en un desert de rostoll ocupat per velles estructures de ferro i de fusta descolorides més desgastades pel pas del temps i l'abandonament que no pas per l'ús excessiu que, d'elles, se'n pugui fer.