L'empenyorament de joies, el darrer recurs per anar de rebaixes

Al Mont de Pietat fan préstecs per peces des de fa més d'un segle

Aina VivesPalma24/11/00 0:00

El Mont de Pietat de Sa Nostra és l'única casa d'empenyorament que funciona des de fa més d'un segle a Mallorca. Allà, a les dependències del carrer Ramon Llull de Palma, l'esperit benèfic i social preval per sobre del financer. Cada dia passen per aquesta particular oficina de préstecs per penyores unes 75 persones. És gent que necessita 40.000, 60.000 o 300.000 pessetes de manera immediata perquè han de pagar una lletra del banc o la renda d'aquell mes i no tenen liquidesa per poder fer front al pagament.

Així que entren, agafen número com si anassin a la carnisseria de la cantonada i després esperen fins que arriba el seu torn. Un equip tècnic taxa les joies, perquè allò que empenyoren són avui per avui joies, i al moment es lliura el pagament, que respon a un tant per cent del valor real com passa quan es demana una hipoteca per pagar el pis.

«Primer es desprenen de les joies que guarden per dur el dia de festa. D'altres, es treuen la cadena i la medalla que porten penjada pel coll i ho fan just en entrar a l'oficina; també l'aliança i la creu i la placa on duen inscrit «No me olvides». És el darrer recurs empenyorar el més personal», explica el cap del Mont de Pietat de Sa Nostra, Vicenç Bonnín Valls, que fa 24 anys que és al capdavant d'aquest departament.

Ell està satisfet de la tasca que desenvolupa perquè sap que a totes aquestes persones el Mont de Pietat els dóna una mà, i també les màximes facilitats perquè en el moment que surtin d'aquest mal moment econòmic puguin tornar a recuperar la joia. Tenen fins a quatre anys i mig.

«La gent no les deixa perdre perquè aquestes peces, per ells, tenen un valor sentimental afegit. És el setmanari de la mare que va morir o que li va regalar l'home. En tenir doblers molts tornen a cercar-ho». Bonnín comenta que de vegades les filles en fer net troben per ca seva el rebut d'una cadena que empenyorà sa mare i compareixen a recuperar-la: «No ho sabíem, et diuen. I és que a la gent no li agrada comentar-ho perquè de vegades aquest és el darrer recurs».