Eren els anys seixanta i en plena postguerra un grup de jovençans es divertia d'allò més ballant i ballant. Nit d'estiu, garlandes al carrer i molta de festejera. Eren altres temps, però l'escenari el mateix, la pista del club de bàsquet Hispania, un dels històrics de la nostra Illa. «Es Club», com el coneixen a la barriada, va ser l'eix vertebrador de tota una època i encara es recorden les èpoques glorioses quan es guanyava el Patronat o es feien maldats als jugadors del Joventut Mariana, de Sóller.
I és que la barriada del Viver encara serva l'essència de poble. Sorgida de les primeres fragmentacions de la possessió de Son Ametler en els anys trenta i quaranta, es convertí en una de les barriades d'estiueig de Palma. Això s'observa perfectament en la fesomia de les seves cases, moltes d'elles plantes baixes amb jardins al darrere o petits corrals on encara se sembra i es guarden alguns animals d'aviram i semblants. També hi ha algunes cases bones que recorden que els adinerats també varen viure a la contrada.
De fet, molts dels habitants de major edat provenen de pobles, especialment de sa Pobla i Muro, però també hi ha gent de Santa Eugènia. El que resulta curiós és que en alguns dels carrers encara es conserva la tradició de treure la cadira a la porta per prendre la fresca els dies més rigorosos de l'estiu.
Un altre dels grans vertebradors i cohesionadors de la gent de la barriada fou el mític delinqüent Don Sebastián, és a dir Tomàs Frau Duran. Durant els anys quaranta es dedicà a l'estraperlo i més tard realitzà nombrosos robatoris, comesos principalment en cases d'estiueig, entre elles les de la barriada. A causa d'alguns trets de la seva personalitat, com el seu aparent senyoriu i la seva relació amb una dona a la qual després assassinà, adquirí gran popularitat.
Sobre ell circularen nombroses llegendes, com la que li atribuïa el robatori de porcs per regalar a les monges, els quals, una vegada obrats, tornava a robar. A començament dels cinquanta després d'una espectacular persecució, fou condemnat a vint-i-cinc anys de presó. I és que amb personatges d'aquests no feia falta el cine.
