La mort de Franco, un quart de segle de recuperació de les llibertats

Ja ho va anunciar el mateix rei d'Espanya, Joan Carles I, en ser coronat com a monarca i com a nou cap d'Estat. «Avui comença una nova etapa». I, efectivament, és així: amb Franco també va morir alguna cosa més que un cap d'Estat; moltes qüestions considerades inamovibles varen anar quedant sense vigència (el nacionalcatolicisme, una de les més significatives), mentre que altres aspectes, amb un futur complicat amb el dictador, varen veure la llum: els partits polítics i els exiliats, per exemple.

En el cas de les Illes Balears i de Catalunya, la recuperació de la llengua catalana va ser un fet que es va anar estenent lentament, però també de manera imparable. A les Illes, va tenir més dificultats el reconeixement de la cooficialitat entre català i castellà. Un episodi recordat va ser el de la projecció a Palma, el 26 de gener del 1977, de la pel·lícula La ciutat cremada. S'havia de passar en català, però va començar en castellà, fins que la pressió popular va permetre que es pogués reconduir la situació i veure's, per tant, en llengua catalana.

Aquest episodi el recorda Miquel Payeras en el seu llibre Les utopies esvaïdes, que fa una radiografia de la transició democràtica a les Illes del 1974 al 1978.