López Casasnovas confirma que la salut de la llengua catalana és «greu» a les Balears

Un estudi de Sa Nostra mostra l'«oblit» de complir la Llei de normalització pels governs del PP

C.M.C.Palma19/11/00 0:00

Tot i el creixement econòmic de les Balears, la seva qualitat de vida o els seus nivells de benestar social no es corresponen amb les xifres publicades, segons defensa el professor López Casasnovas a l'Informe econòmic i social de les Illes Balears corresponent a l'any 1999 i publicat per Sa Nostra. Segons l'expert, entre els paràmetres afectats negativament destaca «un dels patrimonis més valuosos que la gent té i que la identifica como a tal»: la llengua.

El professor López fa seves les paraules de l'actual director general de Política Lingüística, Joan Melià, quan ponderà «la gravetat de l'estat de salut del català» en la presa de possessió del càrrec. «Melià va denunciar que a les Illes es consolida amb rapidesa un procés de substitució lingüística que s'accentua per la pressió demogràfica dels nous immigrants, els matrimonis mixtos en què els fills solen adoptar la llengua castellana i, en general, per la manca durant dècades d'accions positives des de les institucions».

L'expert ha afirmat al seu assaig que «tot i que la Llei de normalització lingüística és del 1986 són evidents els 'oblits' a què ha estat sotmesa aquesta normativa». Entre els principals incompliments detectats per López Casasnovas, destaca el de «realitzar una enquesta sobre la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears.

En relació al coneixement i l'ús per part dels ciutadans d'aquesta llengua», l'elaboració d'un mapa sociolingüístic de l'Arxipèlag. Com s'ha publicat, el darrer conseller d'Educació i Cultura del PP, Manuel Ferrer, minvà la importància d'aquests manaments en considerar que el mapa era «evident». López Casasnovas denuncia al seu article «la desatenció que les anteriors administracions (al Govern de Progrés) han tingut envers aquestes polítiques».