L'esperit republicà perviu en menor mesura a Palma: hi ha un carrer recordant el darrer batle republicà, Emili Darder, que va ser afusellat el 1937; i un altre que du el nom del dirigent socialista Alexandre Jaume, afusellat el mateix any. Un altre batle republicà, Llorenç Bisbal, també hi té placa. Però no tenen monument.
Andreu Pascual i Frau, nadiu de Manacor i darrer descendent d'una família republicana de manacorins, sol·licita des de fa onze anys poder instal·lar un mural al cementeri de Son Coletes per remembrar els esdeveniments ocorreguts l'any 1936, quan devers 300 persones procedents de la comarca del Llevant i d'ideologia republicana varen ser cruelment afusellades.
Andreu Pascual i Frau ha vist frustat, any rere any, el seu intent per treure a la llum un mural escultòric de factura pròpia que pesa una tona i té unes dimensions de 3 metres d'alçària i 1'20 d'amplària. Fins i tot, el Pacte de Progrés que ara governa a l'Ajuntament ho desestimà. És per això que Pascual, que afirma que acabarà el seus dies sent fidel a l'esperit republicà, viu tan desenganat del passat com de l'actual present polític manacorí.
A Portocristo sí que conserven la creu que recorda el desembarcament del capità Bayo. A l'entrada del Port de Pollença també hi ha un monument als «caídos» de la Guerra Civil, però no hi figuren tots els noms dels qui moriren lluitant, en falta un: el d'un republicà que també hi va perdre la vida.
A Santa Maria pintaren el seu monument de rosa per veure si així feia mé feretat i el llevaven d'enmig. Però el batle, que a més és conseller d'Agricultura, Mateu Morro (PSM), no ha donat ordres de llevar-lo.
