algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

L'horror de Mauthausen, lliçó per als joves

José María Aguirre, supervivent del camp de concentració, deixà astorats més de 100 nins

José María Aguirre és un dels pocs ciutadans de l'Estat espanyol que viuen per contar l'horror viscut en un camp d'extirmini nazi durant la II Guerra Mundial. D'un temps ençà es dirigeix als mitjans de comunicació per relatar l'experiència que va viure, en cercles com l'Ateneu Llibertari, però mai no ho havia fet, fins dilluns, en una escola. Aqueix dia va acudir al col·legi de Nostra Senyora de la Consolació, a la barriada palmesana del Viver. Més d'un centenar de joves, d'entre 12 i 16 anys, dels cursos compresos entre 1r i 4t d'ESO, es disposaven a sentir el testimoni del que, segons ho varen definir un parell d'alumnes, resulta difícil d'imaginar. «Estic acollonat», deia Aguirre un poc abans de començar.

Una de les causants d'aquest esdeveniment era la professora dels joves, María del Carmen Martínez, que «després de llegir una entrevista que va fer fa unes setmanes Diari de Balears a José María Aguirre, vaig comentar als al·lots que el coneixia i es varen mostrar interessats que vingués a l'escola per tal d'explicar la seva experiència. Llavors vaig telefonar a José María i vàrem fer un mural i una exposició de fotografies amb l'horror del camp de concentració austríac de Mauthausen». Després que Martínez, entre aqueixes fotos, mapes i retalls de premsa que s'acostaven a una de les víctimes de l'horror nazi, presentàs Aguirre, el supervivent, de 81 anys, va començar a relatar la seva història.

Aguirre, per començar, va fer que els joves li diguessin «el padrí José Mari». «Voldria que quan vosaltres siau com jo, digueu als nins petits que un dia vàreu conèixer un home molt vell que vos havia contat la història que ara vos relataré i que es deia el padrí José Mari». A poc a poc, Aguirre, amb comentaris circumstancials graciosos, va començar a connectar amb els joves, que mentre sentien les paraules de l'horror canviaven d'expressió i no li llevaven la vista de damunt.

«Som aquí perquè quan érem allà, els meus companys, que acabaren en cendres, i jo ens vàrem prometre que qui en sortís contaria el succeït. Si no estigués aquí, els hauria traït», començava a relatar Aguirre, alternant experiències difícils, com estar despullat a 15 graus sota zero damunt la neu durant hores, dies sense menjar ni beure o com qualque company va ser carn d'experiments cruels.

«...És estrany que no em demaneu com, si era tan horrorós, he sobreviscut. El 90 per cent va ser a causa de la sort, la resta per petites coses, com que jo sabia alemany», continuava dient, mentre els al·lots li feien preguntes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.