L'economia balear entrarà l'any que ve en un procés de fre a l'actual creixement

Tot i haver matisat que el PIB no és una eina definitiva per a l'anàlisi de l'economia balear, el cap d'estudis i sotsdirector de Sa Nostra, Miquel Alenyà, asseverà ahir que la minva prevista en la producció interior haurà de mostrar un impacte en el sector de la construcció, atès que la demanda de consum familiar haurà de davallar per l'increment del preu dels doblers, tot coincidint amb uns salaris inferiors a les previsions de l'índex de preus al consum.

L'increment en el cost i penalitzacions de les hipoteques, en els préstecs personals i l'augment observat en els preus dels carburants s'hauran de traduir en «una incertesa sobre l'evolució dels preus» que «produirà posicions de major cautela» i, per tant, «reducció dels nivells de confiança» del ciutadà. Segons Alenyà, «existeix entre les famílies de les Illes una confiança que en podríem dir 'baixa' respecte del futur, que suposarà un descens del consum privat, que l'any 2001 es podria situar en el 5 o "fins i tot" en el 4 per cent».

Aquesta mateixa situació d'estar «a l'aguait» es produeix ja o es produirà aviat al sector turístic. Alenyà reconegué que els darrers informes rebuts sobre la situació econòmica de les famílies als principals clients turístics de les Illes "Alemanya i el Regne Unit" parlen d'un decrement en el nivell de confiança sobre l'estabilitat econòmica: així, a la República Federal, aquest nivell de confiança es troba en negatius (-6 punts, de manera que afecta clarament les perspectives de mobilitat vacacional), bé que Miquel Alenyà desestima parlar de «pessimisme»: les famílies alemanyes tracten d'«ajornar les decisions sobre el consum»; al Regne Unit, la taxa de confiança és igual a zero, fet que suposa que les economies familiars es troben a «l'expectativa». Cal recordar que l'expectativa britànica a començaments d'any oscil·lava entre els 2 i els 3 punts percentuals.