Les vendes fetes a l'exterior foren més valuoses que les adquisicions efectuades

L'índex triennal supera de bon tros el creixement de l'Estat, limitat al 12 per cent, i de la Unió Europea (de l'ordre del 7 per cent). Mentrestant, el creixement de l'economia mundial era d'un 3'3 l'any 1999. Aquest creixement intern s'ha nodrit, per primera vegada significativament, de la demanda interna, que gairebé s'equiparà amb l'externa i ocasionà l'aparició d'un «protagonisme amb bicefàlia», segons l'afortunada descripció de l'economista Miquel Alenyà.

Amb un increment previst del PIB de l'ordre de 7'12 punts i un saldo net exterior molt positiu (com es demostra al gràfic adjunt), «això ens permet veure el grau d'autonomia financera que ha assolit la comunitat autònoma», segons el sotsdirector de Sa Nostra. Però no tot és positiu. Així, l'IPC ha mostrat un canvi de dinàmica en què els preus dupliquen la taxa de creixement, en una situació «que es perllonga al 2000», coincidint amb uns increments salarials «baixos, per davall de la mitjana estatal».

«Si 1998 va ser un any molt favorable per a la creació de treball, 1999 ho va ser encara més», segons l'estudi de Sa Nostra, en què es destaca com «milloraren les condicions de contractació, cosa que va traduir-se en un menor nivell d'eventualitat». Aquest era el moment de «la bona temporada turística i el creixement de la construcció». Però ambdós factors dugueren també tendències negatives: l'eventualitat continuava superior a l'estabilitat; els sous eren baixos i... el nombre d'accidents laborals continuà en increment: un 13'6 per cent sobre 1998, any en què aquesta xifra havia augmentat en un 20 per cent.