Sis autonomies estudien una solució estàndard per al seu sistema comptable

El PP centra la seva tasca d'oposició en la manca de fiabilitat de les dades d'Hisenda

TW
0

Cinc comunitats autònomes han adoptat el mateix sistema de gestió economicofinancera per al sector públic que utilitza el Govern de les Illes Balears. Són Catalunya, Navarra, Castella-Lleó, Castella-la Manxa i Múrcia, que per iniciativa de la Conselleria d'Hisenda i Pressuposts illenca, que presideix el socialista Joan Mesquida, han constituït un grup d'usuaris per definir quines funcionalitats hauria de tenir una solució estàndard als problemes informàtics detectats pel Govern des de la seva posada en funcionament, el passat 11 de gener.

Fonts de la Conselleria, que lidera aquest grup en ser la primera que va aplicar-ho i que per això mateix es troba en un procés més avançat en el patiment dels seus efectes i en la recerca de solucions, assenyalen que en un principi aparegueren problemes informàtics que semblaven «lògics i normals», però que provocaren una òbvia «manca de fiabilitat de la informació que s'extreia del sistema».

La incidència més forta dels errors del sistema derivava d'una «errònia concepció del producte respecte de determinades funcionalitats estructurals» d'un sistema de gestió economicofinancera creat pel sistema públic de l'Estat espanyol.

A les Illes Balears, la solució es va adoptar mitjançant un concurs públic el desembre de 1997 i amb un preu d'adjudicació de 556.200.000 pessetes. Aleshores el conseller d'Economia i Hisenda era Antoni Rami sota la presidència autonòmica de l'actual ministre de Medi Ambient, Jaume Matas. Rami anunciava en el Parlament balear, el 4 de novembre de 1998, que la Conselleria destinaria 300 milions a pal·liar les conseqüències de l'efecte 2000. Una quantitat que permetria igualment modernitzar la xarxa informàtica de l'Administració autonòmica, amb una antiguitat de deu anys.