Munar: «Avui més que mai es pot dir que el Consell Insular és la casa de tots»

Segons la presidenta de la institució, «ahir (dimarts per al lector), «el Consell de Mallorca, juntament amb els consells germans de Menorca, d'Eivissa i de Formentera, va emprendre un camí decisiu en la seva història». Munar recordà que la reforma s'havia aprovat amb el vot de la majoria absoluta del Parlament i amb el vot de la majoria dels diputats de cada una de les illes.

Insistí en el caràcter vertebradador de la llei, que delimitava clarament les competències, no permetia ingerències ni imposicions d'una illa sobre les altres. «La nova llei s'ha de contemplar únicament des de l'aspiració de propiciar l'estructura més convenient per a la totalitat de la nostra societat, dividida geogràficament en illes», digué. A continuació, la presidenta destacà dos aspectes de la nova llei: d'una banda, la proximitat del Consell als ciutadans i la seva eficàcia per resoldre els problemes dels ciutadans; d'una altra, el seu caràcter de recobrament nacional, que «fa funcionar el sentiment d'autoestima».

En acabar el discurs de Maria Antònia Munar, prengué la paraula el president de la Comunitat Autònoma, Francesc Antich, que manifestà que l'aprovació de la nova llei «culmina un dels compromisos del Pacte de Progrés», però matisà que no representava tan sols això, sinó que era «una eina bàsica en el desenvolupament de l'autonomia», un «nou model institucional» i «una major eficàcia» en la prestació de serveis».

En una al·lusió al Partit Popular, Antich digué que qui no veiés així la llei «és que no creu en l'autonomia» i passà a defensar el «federalisme intern» com a model d'articulació de les Illes Balears. El president Antich no volgué deixar de banda que el «sistema democràtic suposa la independència institucional» i que, per tant, «no volem institucions tutelades». Segons el president del Govern, la delimitació clara de les competències i el respecte a aquesta delimitació constitueix la «lleialtat institucional».