Reneix el moviment per reclamar la reversió al poble de la base militar

Aquesta demanda ja es trobava en el programa electoral dels nacionalistes. La posada en funcionament d'una dessaladora a l'interior de la base, sense cap tipus de permís, ha estat la gota que ha fet vessar la paciència dels regidors nacionalistes. De fet, en una inspecció recent els tècnics municipals trobaren la planta dessaladora funcionant a ple rendiment i amb una capacitat de filtració d'aigua de 120 tones diàries. Les instal·lacions, que serveixen com a base d'operacions per als hidroavions, es construïren en la dècada dels 40, després d'un procés d'expropiació forçosa dels terrenys.

El regidor de Medi Ambient, Gabriel Cerdà (PSM), considera que els militars no s'han portat gaire bé amb l'Ajuntament. En aquest sentit, ha recalcat també l'existència d'un expedient urbanístic obert fa més de dos anys per haver realitzat obres sense la pertinent llicència municipal. Tant des del PSM com d'UM s'entén que ha desaparegut totalment l'ús militar de la zona i que s'ha convertit en un complex d'estiueig que aprofiten famílies d'oficials de tot l'Estat.

El regidor Guillem Matheu aposta per fer aquesta primera passa tot posant-ne com a exemple la bona predisposició mostrada per l'Exèrcit en el cas de la base de Sóller. Matheu és partidari de redactar després una figura de protecció per a tota la zona. La batlessa, Francisca Ramon (PSOE), no tenia constància de la intenció dels seus socis, però assegura que s'ha d'intentar aconseguir l'ús públic per a la base, si bé ho veu com una missió molt difícil.