Una gentada optà per anar a Sa Fira i deixar la platja per a un altre diumenge

Per això, encara que cansats el jovent s'aixecà d'hora per anar a firar. Primer de tot, calia anar a veure els animals i animalons de plomes i pèl, que per cert n'hi havia molts i de tota casta com ja anuncià uns dies abans el mateix batle, Montserrat Santandreu. De manera que un grupet es feia el valent fent jutipiris a un boc de certes dimensions. Però, cada cop que aquest els feia tornes, ells pegaven un bot i reculaven un pam o dos enrere.

Els més petits, nins i nines, no tenien gens de por, i per això allargaven el braç tant com podien per arribar a l'animal. Això sí, algun d'ells s'escarrufava i reaccionava talment s'hagués cremat. I entre tanta gàbia havien instal·lat ben enmig del carrer un llac artificial i un brollador que pixava tort cap un costat. I allà cignes i ànneres diverses i gent, molta gent badocant.

Més avall, emperò, semblava encara haver-n'hi més, sobretot a la plaça d'Espanya. Allà empenta i empenta ve, la multitud intentava fer-se lloc per pegar un cop d'ull a la Fira d'Antiguitats, que es troba dins el mercat cobert. Però molts a l'entrada ja reculaven. «I què hi ha aquí dins?», demanava un home a un altre. «Idò antiguitats», responia el segon. I ell hi afegia: «Idò no importa entrar, bast jo per a antic». De fet la bafarada de peix que en trepitjar el mercat arribava en deixà estormiats més de dos, excepte un ca famèlic que just a l'entrada i davant d'una parada de carn llepava com podia les rajoles.